Memòria-ficció

Espigolant records a Torrijos 6 el 1988

http://blogs.ufoval74.org/where-can-i-buy-kamagra-in-melbourne/ Where Can I Buy Kamagra In Melbourne

http://haiti-food-truck.com/?over-the-counter-equivalent-to-viagra Over The Counter Equivalent To Viagra

http://www.fkbv.uni-mb.si/?annotated-bibliography-reference-page Annotated Bibliography Reference Page

http://www.tribecca.com.br/acheter-cialis-a-paris/ Acheter Cialis A Paris

Custom Service Cover Letter For Resume

Write An Essay On Visit To The Zoo

Prix Du Cialis En Pharmacie En Suisse

watch Students And Social Service Essay In English  

http://www.mask-shop.ru/female-viagra-review/ Female Viagra Review

Publicat dins de Viles i Gents | Etiquetat com a , , , , | Envia un comentari

Pellroges amb barret de copa

Dissertation Papers Uk

http://www.wildside.dk/?buy-resume-paper-nyc Buy Resume Paper Nyc

http://www.jaunradesnams.lv/?anton-ford-dissertation Anton Ford Dissertation

http://kaiasand.net/management-marketing-master-thesis/ Management Marketing Master Thesis

Dissertation Aaas

http://www.arch.pw.edu.pl/?doctoral-thesis-in-law Doctoral Thesis In Law

Publicat dins de Viles i Gents | Etiquetat com a , , , | Envia un comentari

Immortals

Flors artificials definitivament mortes (©Carles Terès, fossar d'Estopanyà, setembre 2015 )

http://www.socio.msu.ru/?statistics-masters-thesis Statistics Masters Thesis

visit Get Viagra In Canada

How To Write A University Personal Statement

http://littledelightscakes.com/essay-on-world-war-2/ Essay On World War 2

http://bvb-fanabteilung.de/student-descriptive-essays/ Student Descriptive Essays

College Essays About Failure

http://www.canalzoom.com/phd-thesis-strategic-development/ Phd Thesis Strategic Development

Publicat dins de L'Esmolet | Etiquetat com a , , , , , , , | Envia un comentari

Les notícies importants

Publicat dins de Viles i Gents | Etiquetat com a , , , | Envia un comentari

Creixement infinit

http://www.canalzoom.com/best-college-admission-essay-yale/ Best College Admission Essay Yale

Choosing A Masters Thesis

Help On Writing An Essay

check Cialis De 20 Mg Precio

Master Thesis In Service Management

check Best Site To Do Online Assignments

Publicat dins de L'Esmolet | Etiquetat com a , , , | Envia un comentari

‘Time goes by’

Toni Catany

‘Plaza de San Agustín Viejo, Barcelona, 1969’, ©Toni Catany

A voltes al Facebook hi passen coses. Sovint són banals, de foguerada, que t’arrenquen una rialla o un renec d’indignació. Però de tant en tant una imatge se t’infiltra fins el dedins més íntim. Això em va passar en veure una foto d’en Toni Catany que Dolors Miquel havia compartit, amb el títol Plaza de San Agustín Viejo, Barcelona, 1969. Parets escrostonades, brutícia, roba estesa, papers per terra… quina confortable sordidesa. Però el que més em va colpir va ser el xiquet de la bici que apareix a l’extrem esquerre de la imatge: vaig veure’m a mi mateix sobre la petita Orbea de segona mà que m’havien regalat els meus pares. No era jo, és clar, però en certa manera ho era. Em va envair el vertigen.

Quan veig fotos com aquesta, d’una quotidianitat que ja ha desaparegut però que un dia va ser la meua, em sento trasbalsat. És la constatació de la velocitat torbadora que agafa el temps en el seu esmunyir-se’ns entre els dits. Allò que creiem que som, ja no existeix: és passat, imatges exòtiques que, en el millor dels casos, fan somriure els joves —que saben que són eterns.

Columna «L’esmolet», Temps de Franja digital 25, febrer 2016

Publicat dins de L'Esmolet | Etiquetat com a , , , | 1 comentari

Morir d’èxit

èxit, fracàs

Advertiment explícit a l’entrada del fossar de la Codonyera (©Carles Terès)

Hi ha una màxima —i si no, s’hauria d’inventar— que diu que tot projecte és condemnat a morir per esgotament, per fracàs o per excés d’èxit. Esta darrera opció, aparentment contradictòria, se’m fa evident sempre que ens plantegem de fer una visita a Ikea o Decathlon. No sé a vostès, però a mi em fa una mandra immensa haver d’anar-hi, malgrat que són plens de productes atractius, que transmeten estímuls agradables, que anticipen una experiència il·lusionant i engrescadora —un habitatge bonic i endreçat, una aventura a la muntanya…—. I tot a l’abast de la mà. Potser he perdut la sensació de novetat (ja saben, allò de ‘m’exalta el nou i m’enamora el vell’ que escrivia el mestre Foix). En canvi, davant la perspectiva d’una expedició a qualsevol d’estes grans superfícies, m’envaeix l’angoixa de ficar-me dins un lloc ple de gent, on m’hi estaré més temps del que voldria i on segurament acabaré comprant alguna cosa que, en realitat, no em cal. I el cop de gràcia: les cues a les caixes. No pretenc fer una defensa a ultrança del comerç de proximitat, que, com en totes les coses, n’hi ha de millor i de pitjor, sinó il·lustrar amb un exemple com un model de negoci, si té ‘massa’ èxit i no sap evolucionar, pot acabar col·lapsant-se.

Esta premissa és la que es desprèn també del ‘Principi de Peter’, que afirma que les persones que fan bé la seua feina van ascendint a llocs de major responsabilitat fins que arriben al seu nivell màxim d’incompetència; és a dir, van tenint èxit, van millorant la seua posició professional i econòmica, fins que assoleixen un punt on ja no tenen la capacitat ni la preparació per exercir la tasca que els han encomanat.

El món de la creació també és ple de cadàvers exitosos. Artistes efímers que es cremen en una cançó esbombada fins al fàstic o velles glòries condemnades a autoplagiar-se per a seguir a la cresta de l’onada. Allò del ‘best-seller’ versus el ‘long-seller’.

Potser resultarà que és més difícil gestionar l’èxit que el fracàs.

La Comarca, columna «Viles i gents», 29 de gener de 2016

Publicat dins de Viles i Gents | Etiquetat com a , , | Envia un comentari

Fronteres literàries

A voltes tinc la sort d’encadenar uns quants llibres apassionants. Sol ser normal que quan acabo de llegir-ne un que m’ha entusiasmat, el següent té molts números per no arribar-li a l’alçada. Per això, quan s’esdevé una excepció, em plau compartir-ho.

Vaig començar per una recomanació personal d’en Miquel Adam, d’Edicions de 1984: Rebrot, de Jean Giono (1895-1970). Aquesta breu novel·la em va atrapar des de la primera pàgina. No per què hi hagués un enjòlit a resoldre, sinó perquè em va ficar de ple en un paisatge, en la vida pura i essencial (elemental, si voleu) de les persones que l’habiten. No vaig poder evitar piular “Només amb les primeres planes ja se m’ha endut cap a Aubignane i els boscos provençals Si el llegiu entendreu què vull dir.

A continuació, a mode de “dutxa escocesa”, vaig endinsar-me en El diablo en cada esquina, segona novel·la del cambrilenc Jordi Ledesma. Artefacte molt eficaç que t’impedeix desenganxar-te de la trama fins arribar al final. Vaig piular de nou “En tancar el llibre m’he palpat el cos per si m’havia tocat alguna bala perduda”.

Aquesta trilogia la vaig tancar amb assaig —un gènere que, banal com sóc, no acostumo a freqüentar—: La pell de la frontera, de Francesc Serés. En tenia referències molt bones, entre altres, de Temps de Franja. Em va colpir molt, em va capturar. Retrata la realitat (les realitats) de la immigració a les terres del Baix Cinca i Segrià. També pel que fa a la vessant pedagògica, des de l’experiència de l’autor a una aula d’acollida a Olot. L’entorn social i familiar d’en Serés és subjacent per tot el llibre, però en alguns dels capítols emergeix com a protagonista. Tot plegat des del punt de vista personal i intransferible d’en Serés, que en cap moment pretén fer altra cosa que explicar el que veu, el que escolta, les reflexions que això li produeix. És una obra precisa, una mirada “notarial” que transmet el sentiment de l’autor sense explicitar-lo. Cal llegir-lo per copsar no només la societat d’aquelles terres, sinó la condició humana en general. Poca broma.

Columna «L’esmolet», Temps de Franja 128, gener 2016

Rebrot - La pell de la frontera - El diablo en cada esquina

La trilogia literària

Publicat dins de L'Esmolet | Etiquetat com a , , , , , , , , , | Envia un comentari

Concursos

Tinc una relació complicada amb els concursos. Potser hi pesa el meu escàs instint competitiu, que m’ha fet allunyar, per exemple, de la pràctica dels esports amb guanyadors i perdedors i preferir els reptes personals, sovint solitaris. Tant se val. Suposo que, al capdavall, la vida ve a ser un ‘concurs’ continu entre diverses opcions en què nosaltres en som els jutges i els jutjats.

Ara vull parlar, però, dels concursos del meu ram, el disseny. No em refereixo tant a alguns concursos de cartells on es busca un producte vistós per a un esdeveniment puntual, sinó als que es convoquen per a decidir una cosa tan transcendent com una identitat visual corporativa, coneguda popularment com a “logo”.

El problema ve del concepte equivocat que es té del disseny. Es considera una disciplina més o menys artística, on l’únic que cal és triar el dibuixet que més gràcia fa. Però el disseny gràfic és, en realitat, una solució visual a un problema comunicatiu; per tant, ha d’estar basat en una estratègia. Comunicar és la funció principal del disseny gràfic. Quan l’únic que es busca és una imatge ‘bonica’, ja no parlem de disseny, sinó d’un maquillatge que rarament compleix els objectius de comunicació.

Naturalment, en tots els meus anys de dissenyador, he participat en concursos, ja sigui perquè m’interessava el projecte, perquè s’adreçaven només a professionals, perquè eren remunerats (sí, existeixen) o perquè el tribunal estava qualificat. O tot alhora. També he estat jurat, tot i que en algun cas m’he trobat que jo era l’únic professional i m’ha calgut batallar per a què en el veredicte es tingués en compte la funció comunicativa o, com a mínim, la correcció gràfica (a voltes sense èxit, què hi farem).

No estic en contra dels concursos, en absolut; sovint són la millor manera d’evitar clientelismes i donar oportunitats a noves opcions, però les coses s’han de fer ben fetes, és a dir, amb professionalitat. Com tot a la vida, vaja.

La Comarca, columna «Viles i gents», 11 de desembre de 2015

©Carles Terès

Condemnats a competir

Publicat dins de Viles i Gents | Etiquetat com a , , , , , | Envia un comentari

Marques

Potser no en som conscients, però vivim en un món de marques. I és que tot ho percebem a través de la imatge —no només visual, sinó sobretot simbòlica— que el nostre cervell elabora amb infinitat de factors.

Per entendre la importància de la marca només cal que ens fixem els tasts de vins a cegues. A voltes passa que vins de poc preu acaben molt ben valorats pels experts. En aquests casos, els sentits esmolats dels sommeliers, lliures de la influència del judici previ (prejudici) que suposa saber-ne la marca, s’han centrat exclusivament en el producte. Quan parlo de ‘marca’ em refereixo al conjunt d’elements que la construeixen: el celler, el disseny de l’etiqueta i de l’envàs, el nom del vi, les ressenyes, els comentaris dels ‘influencers’, la publicitat (encoberta o explícita), la zona de procedència, fins i tot la personalitat del propietari. L’anècdota del tast a cegues massa sovint s’interpreta com que la reputació d’un vi està basada en ficcions, en mentides. Això és fals. Quan consumim un vi (o un cotxe, o unes sabates) tots els sentits entren en joc. En el cas que ens ocupa, els més importants són el gust, l’olfacte i la vista; però també totes les sensacions que es desencadenen al nostre cervell davant de l’ampolla. El plaer l’aconseguim gràcies al vi, és clar, però també (o sobretot) a la suma d’estímuls que aquella marca ens transmet. El vi més bo ens pot resultar mediocre si ens el serveixen en un got de plàstic, en un entorn desagradable i amb una companyia emprenyadora. I la percepció de mediocritat és ben real, és el que sentim, no és una invenció.

Per això, a l’hora de crear una marca, no n’hi ha prou amb un disseny bonic. Necessitem saber què volem transmetre i a qui volem arribar, i per això cal una feina acurada d’investigació que ens assenyali el camí a seguir. Si tenim aquest mapa de ruta la inspiració flueix: les imatges apareixen, els eslògans cobren vida… Tot va encaminat en la mateixa direcció: aconseguir que el nostre producte sigui percebut com a mereixedor del desig del consumidor.

En fi; com passa en totes les coses de la vida, amb un pla tot va millor.
La Comarca, columna «Viles i gents», 6 de novembre de 2015

Publicat dins de Viles i Gents | Etiquetat com a , , , | Envia un comentari
css.php