La gent del ‘Viles’ (2)

(Aparegut a La Comarca, columna «Viles i Gents», el 28 d'agost de 2007)
Enguany, com ja és tradició, vam trobar-nos la majoria dels columnistes del 'Viles' i 'Lo Cresol'. El lloc va ser a la posada Guadalupe de Mont-roig, la data, el quatre d'agost. Feia goig de debò veure una taula tan llarga i ben avinguda. Després de dotze anys –què de pressa passa el temps!– els nostres articles continuen sobrevivint en el seu raconet, com els gals d'Astèrix davant l'Imperi.[@more@] Hi ha hagut algun avanç: ha florit «Lo Cresol» a l'altre periòdic important de la província. No és poca cosa, però tot plegat denota que la situació s'ha tornat crònica. Abans l'anomalia clamava el cel. Als periòdics Aragonesos no hi havia ni rastre de la llengua dels habitants de la Franja. Amb aquesta columna, pareixia que s'iniciava el camí de la normalitat…
Un moment, el títol d'aquest article em sóna! Faig una recerca i, efectivament, apareix un primigeni "La gent del Viles i Gents". Era l'any1996, i ens trobàvem a Torredarques en Tomàs, en Carles i en Carrégalo, amb l'Artur, la Sígrid, en «Marco» i la Teo. Acabava la bucòlica descripció de la trobada amb l'esperança que la meua filla Adriana, que aleshores tenia dos anys, podria escriure en la llengua que parlem a la vila. Tot depenia de si érem capaços de capgirar la inèrcia secular. Vana il·lusió! Reconec que la societat civil ha progressat una mica. Tanmateix, a nivell institucional la cosa està estancada. Aragó continua ignorant-nos i les meues filles, si no marxem enllà de l'Algars, seran analfabetes en la seua llengua.

Quant a Carles

Sóc del 62 i escric la columna mensual «L’Esmolet» a la revista Temps de Franja des del desembre del 2003. Aquesta revista és editada per Iniciativa Cultural de la Franja, ( ASCUMA , Institut d’Estudis del Baix Cinca, Centre d’Estudis Ribagorçans i Consells Locals de la Franja ). Fa molts anys, des de l’agost del 95, que formo part del col·lectiu Viles i Gents, que escriu una columna setmanal al periòdic La Comarca d’Alcanyís. Aquesta és la primera columna periòdica publicada ininterrompudament en català en un mitjà aragonès. De fet sóc dissenyador gràfic de formació i ofici, i tinc el meu estudi al la població baix-aragonesa d’Alcanyís. La resta de la família són la meua dona Cèlia i les filles Adriana i Tuàbech.
Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una resposta a La gent del ‘Viles’ (2)

  1. Natxo diu:

    Mos han tornat a prometre la llei de llengües… i així seguirem. I quan fa tant de temps que la prometre i no la fan, t’agarre temor… perquè no saps si serà pitjor que la faiguen o que no la faiguen. Faran una llei a mida, dissenyada per a fer oficial el que hi ha ara. Res mes. Així que ham de començar a treballar pensant que no tenim llei de llengües. I fent pressió política. Lo primer mos costarà, com sempre mos ha costat. És lo que sabem fer. Lo segon, és un pas més difícil que haurem d’aprendre a fer. Que els dolguen los vots..

Respon a Natxo Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *