Convivència intergeneracional

Culla, epicentre de "La còlera del bandejat" vista des d'Ares

Culla, epicentre de “La còlera del bandejat” vista des d’Ares (©Carles Terès, 2014)

Fa poc, a la Fira del Llibre d’Ares, vaig assistir a la presentació del llibre La còlera del bandejat, d’en Francesc Bellmunt (l’historiador, no el cineasta). Va ser extraordinària, no pels mitjans emprats ni per la posada en escena —en això va ser extremament frugal: l’autor assegut en una cadira sense cap taula i el llibre col·locat dret sobre un caixó de fusta (o de cartró). L’extraordinari va ser com en Bellmunt va ser capaç d’atrapar-nos amb la seua xerrada (sense cap paper escrit, sense powerpoints) i fer-nos entrar en el món que retrata la novel·la, el segle XVII als Ports i l’Alt Maestrat. I, entremig, narrar la peripècia vital de l’escriptura, el perquè de les opcions triades, el model de llengua, l’ambientació. Un comunicador nat.

Tot aquest preàmbul per esmentar una cosa que va dir-nos cap al final de l’acte. Després de disculpar-se per si algú de l’auditori se sentia al·ludit, va explicar que planyia els seus amics de ciutat perquè es perdien tot el que suposa la vida en una població menuda. En Bellmunt es congratulava d’haver pogut créixer a Albocàsser, on la convivència entre diverses generacions en els espais públics i privats li ha permès accedir a la història, a les històries que el configuren com a persona pertanyent a un col·lectiu. Ens parlà de quan era xiquet, al cafè, escoltant quasi sense voler els vells, els fadrins, les mestresses fent la tertúlia mentre jugaven a cartes. Viure a un poble té força inconvenients, tots ho sabem, però alhora és una oportunitat única de connectar amb la saviesa que ve d’antic d’una forma orgànica, natural, plena.

Columna «L’esmolet», Temps de Franja digital 21, maig 2015



Quant a Carles

Sóc del 62 i escric la columna mensual «L’Esmolet» a la revista Temps de Franja des del desembre del 2003. Aquesta revista és editada per Iniciativa Cultural de la Franja, ( ASCUMA , Institut d’Estudis del Baix Cinca, Centre d’Estudis Ribagorçans i Consells Locals de la Franja ). Fa molts anys, des de l’agost del 95, que formo part del col·lectiu Viles i Gents, que escriu una columna setmanal al periòdic La Comarca d’Alcanyís. Aquesta és la primera columna periòdica publicada ininterrompudament en català en un mitjà aragonès. De fet sóc dissenyador gràfic de formació i ofici, i tinc el meu estudi al la població baix-aragonesa d’Alcanyís. La resta de la família són la meua dona Cèlia i les filles Adriana i Tuàbech.
Aquesta entrada s'ha publicat dins de L'Esmolet i etiquetada amb , , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

3 comentaris a l'entrada: Convivència intergeneracional

  1. Link diu:

    Previo al inicio de la convivencia se concretaran las condiciones que ambos consideren necesarias para que esta experiencia les resulte grata y enriquecedora.

  2. Francesc diu:

    Soc Francesc Bellmunt. No cal tan d’afalac, que no el meresc, però moltes gràcies. De tot cor!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *