Arxiu de la categoria: Viles i Gents

Columna que apareix al periòdic La Comarca d’Alcanyís (Baix Aragó). És l’única columna permesa en català, i la comparteixo amb en Tomàs Bosque (La Codonyera), Lluis Rajadell (Vall-de-roures), Carles Sancho (La Vall del Tormo), J.A. Carrégalo (Mont-rois de Tastavins) i Natxo Sorolla (Pena-roja).

Fantasmes

Vull parlar de fantasmes —no dels safraners que presumeixen d’allò que ignoren, sinó dels que habiten l’indret nebulós que hi ha entre la nostra percepció i la imaginació. Transito pels camins esborrats i les carreteres desertes del meu racó de … Continua llegint

Publicat dins de Viles i Gents | Etiquetat com a , , , , , , , | Envia un comentari

El bé

Estic immers en la lectura de Vida i destí, de Vasili Grossman, una obra monumental en tots els aspectes. Avanço lentament perquè disposo de poc temps de qualitat per a esmerçar-hi l’atenció que mereix, ja que a cada paràgraf hi … Continua llegint

Publicat dins de Viles i Gents | Etiquetat com a , , , , , , | Envia un comentari

Una dieta saludable

No sé a vostès, però al meu correu electrònic hi arriben cada matí unes quantes causes (Change, Avaaz…) que hauria de signar. Signar significa, si es vol fer com cal, llegir-se bé el què es reclama i, si hi estàs … Continua llegint

Publicat dins de Viles i Gents | Etiquetat com a , , , , , | Envia un comentari

Límits de velocitat

Em pregunto què passaria si tothom, o una majoria, respectés els límits de velocitat. Podria ser que hi hagués un cataclisme, que el país s’aturés: gent acomiadada per impuntualitat, parelles trencades per incompareixença i famílies barallades perquè “no es pot … Continua llegint

Publicat dins de Viles i Gents | Etiquetat com a | Envia un comentari

‘Las Ranetas’ com a paradigma

N’hi ha que diuen que als llocs menuts no hi ha oferta lúdica ni cultural. En sentir-ho, no puc evitar rememorar els meus temps a Barcelona, on hi havia tanta cosa a fer que al final no feia gaire res … Continua llegint

Publicat dins de Viles i Gents | Etiquetat com a , , , | Envia un comentari

Temps de tardor

Ha passat l’estiu a la velocitat de sempre, és a dir, més ràpid que l’any passat —que ja va ser més fugaç que l’anterior. Afortunadament el sol ja no s’enfila tan amunt, les ombres s’allargassen, les fotos ixen millor i … Continua llegint

Publicat dins de Viles i Gents | Etiquetat com a | Envia un comentari

“Són tots iguals”

A principis dels noranta, una amiga nostra i sa germana travessaven el Massís Central francès de retorn a Alemanya. Volien estalviar-se l’autopista, atès que viatjaven a bord d’un atrotinat Volkswagen Passat que, cada volta que apagaven el motor, necessitava més … Continua llegint

Publicat dins de Viles i Gents | Envia un comentari

Els meus animals

Encara és fosc quan passo pel davant de la protectora d’Alcanyís. Tan bon punt senten els meus esbufecs, els gossos em saluden. N’hi ha molts; massa. I cada dia penso que quan pugui, en rescataré un, el més lleig, el … Continua llegint

Publicat dins de Viles i Gents | Etiquetat com a , , , , , | Envia un comentari

Contestadors

Fa uns anys vaig aconseguir convertir a format MP3 els missatges d’un casset del contestador dels anys 1993-94. Se’m van incorporar de manera automàtica a la biblioteca de l’Itunes, de manera que, de tant en tant, entremig de les cançons … Continua llegint

Publicat dins de Viles i Gents | Etiquetat com a , , , , , , | Envia un comentari

Amor a primera vista

Potser és una mica exagerat parlar d’amor quan ens referim a l’elecció d’un producte, però una mica d’enamorament sí que hi és. En els productes d’ús quotidià, de primera necessitat, podríem dir que es crea una relació especial. Ens hi … Continua llegint

Publicat dins de Viles i Gents | Etiquetat com a , , , , | Envia un comentari