Els anuncis de la ràdio

Em dedico al món del disseny gràfic i la comunicació. Això inclou la publicitat, tot i que, en el meu cas, gairebé sempre ha estat gràfica. Per tant, potser em tiro pedres a la pròpia teulada, però sóc dels que els costa d’entendre la utilitat de la majoria d’anuncis radiofònics, especialment a les “hores punta”. Rarament (mai no es pot dir mai) aporten res, només una molèstia a qui escolta amb interès (o d’esma) un programa. Les emissores comercials en viuen força, de la publicitat, i suposo que quanta més audiència, més anunciants i més cares les falques. Però, repeteixo, no veig quina incidència poden tenir en els oients, a banda de ser una nosa i, en alguns casos, generar fins i tot rebuig. Penso que els del gremi haurien d’idear una altra fórmula que fos realment positiva. Ja se’n fan, de formats diferents: patrocinis, microespais informatius… però per a superar la interrupció, la galleda d’aigua freda, l’anticlímax que suposa una falca, cal imaginació. Si no, penso que és llençar els diners. A un mitjà imprès és diferent, ja que si no t’interessa, passes el full a voluntat, però a la ràdio el tall és sagnant.

El súmmum de l’antipublicitat són, però, els anunciants que persisteixen en fer servir el castellà en una emissora catalanoparlant. Ja en vaig parlar en un altre article. Els oients neutres, ni s’hi fixen, en la llengua, però els que són més militants, se senten menystinguts. No sé si és cosa de desídia, d’estalvi econòmic o directament de supremacisme cultural. Sigui com sigui, és una errada majúscula del departament de comunicació de l’empresa.

(En revisar aquesta columna dies més tard, trobo que potser és massa radical. Tanmateix penso que la sensació que tinc molts matins mentre esmorzo és compartida per molta audiència. Està clar que cal reinventar la publicitat radiofònica.)

Columna «L’esmolet», Temps de Franja 127, novembre 2015



Quant a Carles

Sóc del 62 i escric la columna mensual «L’Esmolet» a la revista Temps de Franja des del desembre del 2003. Aquesta revista és editada per Iniciativa Cultural de la Franja, ( ASCUMA , Institut d’Estudis del Baix Cinca, Centre d’Estudis Ribagorçans i Consells Locals de la Franja ).

Fa molts anys, des de l’agost del 95, que formo part del col·lectiu Viles i Gents, que escriu una columna setmanal al periòdic La Comarca d’Alcanyís. Aquesta és la primera columna periòdica publicada ininterrompudament en català en un mitjà aragonès.

De fet sóc dissenyador gràfic de formació i ofici, i tinc el meu estudi al la població baix-aragonesa d’Alcanyís. La resta de la família són la meua dona Cèlia i les filles Adriana i Tuàbech.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de L'Esmolet i etiquetada amb , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

2 comentaris a l'entrada: Els anuncis de la ràdio

  1. Santi diu:

    Bon dia Carles

    Sóc profesional de la publicitat i home de ràdio i tinc el bloc ILOVERADIO.

    Les falques també fan el seu efecte, la ràdio és un mitjà que necesita repetició per tal que el missatge cualli.

    Segur que recordes algunes falques famoses … La Casa de la Mantas, Bazar Perpinyà ,etc. En aquella época no hi havia patrocinis ni formats especials a banda de les mencions en directe.

    Estic d´acord en que s´ha de ser creatiu , buscar músiques atractives, veus interessants i missatges curts i clars.

    Pel que fa a la llengua jo sóc partidari de no canviar el registre d´una emisora i així ho recomano , però el client sempre té la última paraula.

    Salutacions
    Santi.

    Per cert la meva familia és del Matarranya : Ràfels i Vallde

    sANTI

    • Carles diu:

      Tens tota la raó, i jo mateix he hagut de redactar falques per a clients meus. Però no vaig poder evitar escriure aquest articlet per transmetre el que alguna volta ha eixit en tertúlies amb bons amics, ràdio-addictes com jo. El ‘coitus interruptus’ que la gran majoria d’anuncis suposa és un tema a estudiar. Som molts els que canviem d’emissora quan comencen els anuncis —i ens emprenyem quan a les altres emissores també en fan, d’anuncis “És una conxorxa!!” cridem—. Però sóc conscient (i en part afectat) de la necessitat de la publicitat per a la pervivència de les emissores privades. Però aquí està aquesta modestíssima aportació per a generar debat. I millorar-ho.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *