Marques

Potser no en som conscients, però vivim en un món de marques. I és que tot ho percebem a través de la imatge —no només visual, sinó sobretot simbòlica— que el nostre cervell elabora amb infinitat de factors.

Per entendre la importància de la marca només cal que ens fixem els tasts de vins a cegues. A voltes passa que vins de poc preu acaben molt ben valorats pels experts. En aquests casos, els sentits esmolats dels sommeliers, lliures de la influència del judici previ (prejudici) que suposa saber-ne la marca, s’han centrat exclusivament en el producte. Quan parlo de ‘marca’ em refereixo al conjunt d’elements que la construeixen: el celler, el disseny de l’etiqueta i de l’envàs, el nom del vi, les ressenyes, els comentaris dels ‘influencers’, la publicitat (encoberta o explícita), la zona de procedència, fins i tot la personalitat del propietari. L’anècdota del tast a cegues massa sovint s’interpreta com que la reputació d’un vi està basada en ficcions, en mentides. Això és fals. Quan consumim un vi (o un cotxe, o unes sabates) tots els sentits entren en joc. En el cas que ens ocupa, els més importants són el gust, l’olfacte i la vista; però també totes les sensacions que es desencadenen al nostre cervell davant de l’ampolla. El plaer l’aconseguim gràcies al vi, és clar, però també (o sobretot) a la suma d’estímuls que aquella marca ens transmet. El vi més bo ens pot resultar mediocre si ens el serveixen en un got de plàstic, en un entorn desagradable i amb una companyia emprenyadora. I la percepció de mediocritat és ben real, és el que sentim, no és una invenció.

Per això, a l’hora de crear una marca, no n’hi ha prou amb un disseny bonic. Necessitem saber què volem transmetre i a qui volem arribar, i per això cal una feina acurada d’investigació que ens assenyali el camí a seguir. Si tenim aquest mapa de ruta la inspiració flueix: les imatges apareixen, els eslògans cobren vida… Tot va encaminat en la mateixa direcció: aconseguir que el nostre producte sigui percebut com a mereixedor del desig del consumidor.

En fi; com passa en totes les coses de la vida, amb un pla tot va millor.
La Comarca, columna «Viles i gents», 6 de novembre de 2015

Quant a Carles

Sóc del 62 i escric la columna mensual «L’Esmolet» a la revista Temps de Franja des del desembre del 2003. Aquesta revista és editada per Iniciativa Cultural de la Franja, ( ASCUMA , Institut d’Estudis del Baix Cinca, Centre d’Estudis Ribagorçans i Consells Locals de la Franja ). Fa molts anys, des de l’agost del 95, que formo part del col·lectiu Viles i Gents, que escriu una columna setmanal al periòdic La Comarca d’Alcanyís. Aquesta és la primera columna periòdica publicada ininterrompudament en català en un mitjà aragonès. De fet sóc dissenyador gràfic de formació i ofici, i tinc el meu estudi al la població baix-aragonesa d’Alcanyís. La resta de la família són la meua dona Cèlia i les filles Adriana i Tuàbech.
Aquesta entrada s'ha publicat dins de Viles i Gents i etiquetada amb , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *