Desolació (una visita a Tragó de Noguera)

(Aparegut a Temps de Franja, columna «L’Esmolet», l’abril de 2006)

Tragó en una imatge d’abans

Tragó l’abril de 2006

Cel encapotat, aigües opaques. Rera el darrer revolt, apareix Tragó de Noguera, una tartera de plom i desolació. He vist bastants pobles abandonats. Els uns plens de misteri, alguns amb el rastre de l’alegria viscuda, d’altres tristos de decadència. Tragó, triturat per la dissort i els elements, va més enllà. Parets soles, individuals, es drecen ací i allà. Ràfecs impossibles protegint façanes isolades. Pedres i més pedres de tota condició, rajoles, bocins d’atuells.

[@more@]
Intento imaginar els bons dies d’aquesta vila. M’és impossible. Migpartida per un barranc, els costers són massa drets per imaginar-hi carrers, cases amb flors flanquejant els carrers, persones caminant pels carrers.
Les aigües del pantà de Santa Anna llepen la runa que s’hi enfonsa. No sé si en llepen les ferides o si en xuclen l’ossada.
L’alegria de la caminada s’ha apagat entre el cel ple de núvols i els munts de runa grisa. Es fa fosc de pressa, com si una vergonya sobtada s’apoderés del paisatge. Cal tornar al camí abans que s’en vagi la llum. Passem vora una magranera amb tots els fruits, eixuts, penjant de les branques filferroses. Hi ha també els baixos d’una casa que conserva tres parets: el darrer propietari va esforçar-se per arrebossar-les amb ciment. La meua filla em fa notar que ho va fer amb les mans. Propi d’un personatge d’en Moncada.
Quan arribem al Pas del Llop ja és negra nit –millor, així no veiem l’estimball. Els fantasmes de Tragó, si és que en queda cap, no tenen esma ni per seguir-nos.

Imatges del NO-DO dels darrers dies de Tragó (gentilesa d’en Manuel Mora).

Quant a Carles

Sóc del 62 i escric la columna mensual «L’Esmolet» a la revista Temps de Franja des del desembre del 2003. Aquesta revista és editada per Iniciativa Cultural de la Franja, ( ASCUMA , Institut d’Estudis del Baix Cinca, Centre d’Estudis Ribagorçans i Consells Locals de la Franja ). Fa molts anys, des de l’agost del 95, que formo part del col·lectiu Viles i Gents, que escriu una columna setmanal al periòdic La Comarca d’Alcanyís. Aquesta és la primera columna periòdica publicada ininterrompudament en català en un mitjà aragonès. De fet sóc dissenyador gràfic de formació i ofici, i tinc el meu estudi al la població baix-aragonesa d’Alcanyís. La resta de la família són la meua dona Cèlia i les filles Adriana i Tuàbech.
Aquesta entrada ha esta publicada en Altres. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

7 comentaris a l'entrada: Desolació (una visita a Tragó de Noguera)

  1. * Peix del Mar, Air Jordans va dir: no pots veure les meves llàgrimes …

  2. celia diu:

    descripció magnifica, els detalls fan que estigues al lloc :-), un plaer.

  3. Carles diu:

    Moltes gràcies. Ja saps l’important que són per mi les teues observacions.

  4. Manuel Mora diu:

    Fa temps vaig llegir el teu article, aquí tens un FB del poble amb un munt de fotos per a que el puguis veure, per cert el teu “Terés” ve de Tragó?, la meva padrina de Tragó també era Terés?
    https://www.facebook.com/groups/207662015921560/

    • Carles diu:

      Hola, Manuel. El “meu” Terès ve d’Estopanyà, tot i que mon pare m’havia comentat que tenien família a Tragó, per això tenia curiositat per visitar-ne les restes. En aquella època era ja molt malalt i m’agradava explicar-li com estaven els llocs dels què m’havia parlat quan jo era un infant (Finestres, Fet, Soriana, Llert…). Les circumstàncies de la postguerra l’havien allunyat del seu poble i de la família supervivent a l’edat de 14 anys.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *