Cua de palla

(Aparegut a La Comarca, columna «Viles i Gents», el 8 de desembre de 2006)

Tenir cua de palla significa que si botes foc a la cua del veí, qualsevol altre pot encendre’t la teua. Això és el que està passant amb tots els cassos de corrupció urbanística que s’estan destapant. Ara tothom diu que això ja es veia venir. Que el desgavell edificador que està transformant el paisatge no podia ser.

[@more@]Tampoc era normal l’enriquiment desmesurat i sobtat d’alcaldes i càrrecs municipals o autonòmics. Els que hem estat en algun ajuntament, encara que siga modestet, sabem que exercint un càrrec municipal hi perds diners, temps i salut. I a voltes fins i tot la vida, com en els cassos del meu sogre Adrian i del meu amic Toni Llerda. També sabem que, per fer front a les despeses municipals mínimes cal fer mans i mànigues. Res a veure amb el que veiem aquests dies per la tele: cotxes luxosos, grans mansions, obres d’artistes cotitzadíssims… Tota esta gent –i tots els que vindran– passaran davant del jutge on hauran de donar comptes de la seua gestió.
Ara ens trobem davant d’un cas on es culpabilitza una persona que és morta, que no pot donar explicacions a ningú i que no va embutxacar-se ni un cèntim. A més, un ajuntament és l’alcalde, els regidors i el secretari (o secretària) que és qui realment controla els mecanismes de l’administració, qui aixeca acta dels plens i arxiva la documentació.
Tot això ho explico perquè s’està calumniant una persona bona, honesta i segurament masssa ingènua, com era en Toni Llerda. La seua obra està a la vista. Els errors, s’han de demostrar. I les responsabilitats del funcionament de l’ajuntament –d’aquesta legislatura i de les anteriors– s’han d’aclarir i repartir amb justícia. A voltes la gent que té cua de palla no se n’adona fins que se li encén.

Quant a Carles

Sóc del 62 i escric la columna mensual «L’Esmolet» a la revista Temps de Franja des del desembre del 2003. Aquesta revista és editada per Iniciativa Cultural de la Franja, ( ASCUMA , Institut d’Estudis del Baix Cinca, Centre d’Estudis Ribagorçans i Consells Locals de la Franja ). Fa molts anys, des de l’agost del 95, que formo part del col·lectiu Viles i Gents, que escriu una columna setmanal al periòdic La Comarca d’Alcanyís. Aquesta és la primera columna periòdica publicada ininterrompudament en català en un mitjà aragonès. De fet sóc dissenyador gràfic de formació i ofici, i tinc el meu estudi al la població baix-aragonesa d’Alcanyís. La resta de la família són la meua dona Cèlia i les filles Adriana i Tuàbech.
Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *