Una nova etapa

(Aparegut a Temps de Franja núm.63, columna «L'Esmolet», el febrer de 2007)

La darrera assemblea de l’ASCUMA ha significat el meu comiat com a secretari de la seua junta. Vaig accedir-hi a finals del 93, de la mà d’en Toni Llerda. Poc després, vaig ser testimoni atònit de la trista crisi que va apartar-ne una part dels “històrics”. Per sort, l’entrada de gent nova als òrgans de decissió i especialment d’Hipòlit Solé com a president, ens va permetre seguir endavant i eixamplar la base participativa. Nous projectes, juntes obertes, associats que han passat per les nostres reunions, amb càrrec o sense, per aportar-hi les seues inquietuds. Hi ha molts noms, alguns segueixen en primera línia, d’altres s’han diluït entre els socis numeraris –que, per cert, no han parat d’augmentar.

[@more@]Ara em toca a mi. Quan va entrar l’amic Javi com a tresorer, en un dels viatges de Mont-roig a Calaceit, va dir-me que calia renovar periòdicament els càrrecs, que aixó d’encadenar anys i anys amb les mateixes persones no era saludable. Jo vaig dir-li que d’acord, però que sovint costa trobar qui vulgui agafar responsabilitats i que per això és bo, si funciona, mantenir una estructura. Ara veig que no, que el temps no passa en va i que una associació de la dimensió que ha adquirit la nostra, on s’hi mou un pressupost considerable, necessita la rotació de càrrecs. Si no, passa que certs vicis es van eternitzant i engrandint. Ara hi ha gent nova que aporta d’altres maneres de fer i que, espero, acabarà d’esbandir els defectes de funcionament que puguin sobreviure d’èpoques pretèrites.

Quant a Carles

Sóc del 62 i escric la columna mensual «L’Esmolet» a la revista Temps de Franja des del desembre del 2003. Aquesta revista és editada per Iniciativa Cultural de la Franja, ( ASCUMA , Institut d’Estudis del Baix Cinca, Centre d’Estudis Ribagorçans i Consells Locals de la Franja ). Fa molts anys, des de l’agost del 95, que formo part del col·lectiu Viles i Gents, que escriu una columna setmanal al periòdic La Comarca d’Alcanyís. Aquesta és la primera columna periòdica publicada ininterrompudament en català en un mitjà aragonès. De fet sóc dissenyador gràfic de formació i ofici, i tinc el meu estudi al la població baix-aragonesa d’Alcanyís. La resta de la família són la meua dona Cèlia i les filles Adriana i Tuàbech.
Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *