La Comarca, columna «Viles i Gents», 22 d’abril de 2011
Ja he escrit un parell de voltes sobre futbol. Reconec que no és l’aspecte de les meues aficions que més m’enorgulleix. Racionalment desitjaria prendre-m’ho igual com faig amb el bàsquet, on gaudeixo del partit, vull que guanyi el meu equip però si no ho fa, no m’hi poso pedres al fetge. De fet, el joc de la cistella és més just que no el futbol. Qui millor juga, guanya el matx. Només quan hi ha molta igualtat es pot decantar el resultat per un cop de fortuna (o desgràcia) al darrer segon.
El futbol, en canvi, és molt més il·lògic. No és estrany que equips que han estat clarament superiors al rival, al final perdin un partit o una eliminatòria. Diuen que aquí, juntament amb les errades arbitrals, és on rau la seua grandesa. A mi, que voleu que us digui, em deprimeix una mica que el talent i l’esforç no sempre tinguin recompensa.
Un aspecte que em desagrada molt és el paper dels mitjans de comunicació especialitzats, particularment la premsa i algunes tertúlies. Sovint pareix un compendi del que no hauria de ser la feina dels periodistes. S’inventen notícies, es manipulen imatges, es creen estats d’opinió que tendeixen a fomentar l’agressivitat i la irracionalitat… Parlant de futbol es veu que hom té carta blanca per dir el que li paregui. Fins i tot fa augmentar l’audiència i els lectors quant més grossa és la bestiesa. Hi ha qui argumenta que d’aquesta manera la societat té la seua ració de violència sense necessitat d’estomacar ningú. Potser tenen raó, però això no em reconforta.
Un altre punt difícil de pair és la incondicionalitat de la pertinença a uns colors. Vull dir que tot ho perdonem si al final el nostre equip guanya: el joc brut, la mala educació, el malbaratament econòmic, etc. Es parla dels valors que transmet l’esport als nostres fills, però massa vegades el que acaben aprenent és que l’únic que importa és guanyar, peti qui peti.
Entretant, aquests dies estem ben distrets per veure quin dels dos principals equips de l’Estat, amb models esportius oposats, es proclamarà vencedor. Esperem que, per una volta, la fortuna sigui justa.
