Discurset per l’entrega del premi Guillem Nicolau

Divendres 8 de juny de 2012, 20.30 hores, pati de «Capitanía», Saragossa

Gracias primero al Gobierno de Aragón por haber convocado este premio en catalán, una de las dos lenguas patrimoniales que tenemos en Aragón.
Quiero agradecer también al Jurado por considerar mi novela Licantropia merecedora del Guillem Nicolau. Esta novela ha sido posible gracias a Artur Quintana, que me animó a escribirla y sobre todo a Celia, que me ha regalado todo el tiempo que he necesitado y el paisaje de Torredarques, quizá el principal personaje de Licantropía.
Por último, un agradecimiento muy especial a mis padres: Ramon, de Estopanyà (en la Ribagorza) y Roser, de Queretes (en el Matarranya), porque ellos me transmitieron este idioma, me enseñaron a quererlo y a respetarlo. Esto mismo es lo que intentamos hacer Celia y yo con nuestras hijas, Adriana y Tuabech. Por eso confiamos que nuestro gobierno hará todo lo posible para que ellas no sufran también de este vergonzante analfabetismo en su lengua materna, como nos ha pasado a las generaciones que nacimos en otros tiempos más hostiles a la cultura y a la diversidad. Porque si dejamos perder este patrimonio tan vivo, tan rico, tan nuestro, que son el catalán y el aragonés, no podremos ir a reclamarlo a ningún museo ni a ninguna autoridad competente.
Muchas gracias a todos y espero que disfrutéis de la lectura (de este libro o de cualquier otro).

Antes de terminar, voy a decir estas palabras también en catalán, porque, además de ser la lengua de algunos de los aquí presentes, es bueno que todos puedan disfrutar de sus colores y matices, aunque no la acaben de entender ni estén acostumbrados a escucharla aquí en Zaragoza:

Gràcies primer al Govern d’Aragó per haver convocat aquest premi en català, una de les dues llengües patrimonials que tenim a l’Aragó.
Vull agrair també al Jurat per considerar la novel·la Licantropia mereixedora del Guillem Nicolau. Novel·la que ha estat possible gràcies a Artur Quintana, que em va animar a escriure-la, i sobretot a la Cèlia, que m’ha regalat tot el temps que he necessitat i el paisatge de Torredarques, potser el personatge principal de Licantropia.
Finalment, un agraïment de tot cor per als meus pares: Ramon, d’Estopanyà (a la Ribagorça) i Roser, de Queretes (al Matarranya), perquè ells em van transmetre aquest idioma, em van ensenyar a estimar-lo i a respectar-lo. Això és el que intentem fer la Cèlia i jo amb les nostres filles Adriana i Tuabech. Per això confiem que el nostre Govern farà tot el possible per a què elles no pateixin també aquest vergonyós analfabetisme en la llengua materna, com ha passat amb les generacions que vam néixer en altres temps, més hostils per a la cultura i la diversitat. Perquè si deixem perdre aquest patrimoni tan viu, tan ric, tan nostre que són el català i l’aragonès, no podrem anar a reclamar-lo a cap museu ni autoritat competent.
Moltes gràcies a tots i espero que us ho passeu bé amb la lectura (d’aquest llibre o de qualsevol).

Reportatge fet per Arredol

Títol: Licantropia
Autor: Carles Terès Bellès
Colección Literaturas de Aragón. Serie en lengua catalana.
Gobierno de Aragón. Dep. de Educación, Universidad, Cultura y Deporte.
Zaragoza 2012
ISBN: 978-84-8380-307-3

Quant a Carles

Sóc del 62 i escric la columna mensual «L’Esmolet» a la revista Temps de Franja des del desembre del 2003. Aquesta revista és editada per Iniciativa Cultural de la Franja, ( ASCUMA , Institut d’Estudis del Baix Cinca, Centre d’Estudis Ribagorçans i Consells Locals de la Franja ). Fa molts anys, des de l’agost del 95, que formo part del col·lectiu Viles i Gents, que escriu una columna setmanal al periòdic La Comarca d’Alcanyís. Aquesta és la primera columna periòdica publicada ininterrompudament en català en un mitjà aragonès. De fet sóc dissenyador gràfic de formació i ofici, i tinc el meu estudi al la població baix-aragonesa d’Alcanyís. La resta de la família són la meua dona Cèlia i les filles Adriana i Tuàbech.
Aquesta entrada s'ha publicat dins de Sobre mi i etiquetada amb , , , , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *