A Saragossa sí

La Comarca, columna «Viles i gents», 1 de març de 2013

M’abelleix de compartir les meues impressions de la presentació de El català de la Codonyera (Gara d’Edizions, Saragossa 2012) a la seu de la Institución Fernando el Católico de Saragossa.
Ens encabírem dins un cotxe cinc persones provinents de diferents viles (la Codonyera, la Torre del Comte, la Freixneda, Torredarques i Queretes) —tots residents a Alcanyís excepte el company codonyerenc, que té la fortuna de viure a la seua privilegiada vila.
L’amenitat de la conversa va fer curt el viatge. En arribar, ens donà la benvinguda, fent l’esment “ya llegan los de Alcañiz”, el director de la IFC Carlos Forcadell. L’acte va ser per a sucar-hi pa; i els parlaments —de Carlos Forcadell, de Chusé Aragüés (Gara d’Edizions) i Javier Giralt (cap del Departamento de Lingüística General e Hispànica de la Universitat de Saragossa)— van ser interessantíssims per als que estimem els idiomes i, en especial, el català de la Codonyera. El professor Giralt va fer la seua presentació en un català estàndard precís i preciós. Després, el Dr. Artur Quintana va esplaiar-se en les peripècies de l’obra amb l’amenitat que el caracteritza. El record dels vergonyosos “Fets de la Codonyera”, i l’ambient que diuen que han deixat, em van agrejar el goig de l’escolta. Vaig preguntar-me perquè hi ha persones que atien la ignorància i en fan bandera. Quin guany en treuen? Aquest núvol el va esvair un altre codonyerà il·lustre, Tomàs Bosque, mostrant-mos la bellesa del parlar del seu “lloc”. Al final tot el públic, independentment del seu idioma, va acabar cantant “Roda la mola”. Al rovell de l’ou de Saragossa. Un acte de justícia i normalitat. A l’eixida vam poder saludar, entre molts d’altres, José Bada i Eloy Sánchez Clemente.
La pregunta és inevitable: per què no es fa també aquesta presentació a la vila privilegiada per l’estudi? Suposo, espero, que algun dia, abans que siga massa tard, algú esmeni aquest oprobi escandalós.

Quant a Carles

Sóc del 62 i escric la columna mensual «L’Esmolet» a la revista Temps de Franja des del desembre del 2003. Aquesta revista és editada per Iniciativa Cultural de la Franja, ( ASCUMA , Institut d’Estudis del Baix Cinca, Centre d’Estudis Ribagorçans i Consells Locals de la Franja ). Fa molts anys, des de l’agost del 95, que formo part del col·lectiu Viles i Gents, que escriu una columna setmanal al periòdic La Comarca d’Alcanyís. Aquesta és la primera columna periòdica publicada ininterrompudament en català en un mitjà aragonès. De fet sóc dissenyador gràfic de formació i ofici, i tinc el meu estudi al la població baix-aragonesa d’Alcanyís. La resta de la família són la meua dona Cèlia i les filles Adriana i Tuàbech.
Aquesta entrada ha esta publicada en Viles i Gents. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *