Coses que no cal dir

La Comarca, columna «Viles i gents», 24 de maig de 2013

El columnista anava a escriure contra el creacionisme (la creença que l’evolució no existeix, sinó que les espècies han estat creades tal com són), però no; pensa que no cal perquè l’absurditat de la cosa cau pel seu propi pes.
Com a segona opció volia rebatre l’altre creacionisme, és a dir, el que sosté que alguns idiomes naixen com bolets a cada vila, a la boca de cada individu, si convé. Però —ha pensat—tampoc cal. Si algú vol saber la veritat de les coses hi ha llocs excel·lents on informar-se: a qualsevol universitat, per exemple. L’humil columnista no disposa de l’espai, del temps, de la formació ni la paciència necessaris per a embrancar-se en polèmiques tramposes, en diàlegs de sords. El que sí que intenta el columnista és tenir el sentit comú d’escoltar als que en saben i mirar sense apriorismes la realitat que l’envolta.
Entretant, seguirà escrivint tant en la seua llengua catalana (d’Aragó i d’arreu on es parla) com en la castellana, que per això té la fortuna de ser feliç usuari de dos idiomes magnífics, d’àmplia literatura i producció cultural. Continuarà parlant el català sense parar esment dels límits autonòmics, intercanviant correus electrònics amb lectors aragonesos, valencians, catalans o balears. El que puguin dir els «creadors» de llengües, per llargues i agressives que siguen les seues diatribes (quasi sempre en castellà i per escrit, perquè si no, passa que tothom pot comprovar què allò que parlen —a la ràdio, per exemple— no és altra cosa que català), són només paraules sense contingut, conceptes que es desfan davant la realitat com una bola de neu sobre el caliu. El caliu de la raó.



Quant a Carles

Sóc del 62 i escric la columna mensual «L’Esmolet» a la revista Temps de Franja des del desembre del 2003. Aquesta revista és editada per Iniciativa Cultural de la Franja, ( ASCUMA , Institut d’Estudis del Baix Cinca, Centre d’Estudis Ribagorçans i Consells Locals de la Franja ). Fa molts anys, des de l’agost del 95, que formo part del col·lectiu Viles i Gents, que escriu una columna setmanal al periòdic La Comarca d’Alcanyís. Aquesta és la primera columna periòdica publicada ininterrompudament en català en un mitjà aragonès. De fet sóc dissenyador gràfic de formació i ofici, i tinc el meu estudi al la població baix-aragonesa d’Alcanyís. La resta de la família són la meua dona Cèlia i les filles Adriana i Tuàbech.
Aquesta entrada s'ha publicat dins de Viles i Gents i etiquetada amb , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *