La boira transparent

Hem anat a votar. (Ben de matinet perquè sóc suplent de suplent i cal ser-hi a les vuit.) El dia és una mica rúfol, frescal sense ser fred. No arriba a ser allò que se’n diu amenaçador.

Per a passar l’estona, voltem per camins no gaire allunyats del poble. El sol va eixint de tant en tant i converteix l’ordi, que comença a rossejar, en un mar verd lluent jaspiat de daurats. És inevitable fer-ne alguna foto —tot i saber que, malgrat l’aparença professional de la càmera, no captarà la magnificència dels matisos, la profunditat del paisatge. Les fotos! Consumin ‘bits’ a cabassos amb les fotos, algunes prou belles, d’altres entranyables, la majoria potser sobreres. Hi ha qui s’apressa a compartir-les sense pudor a la xarxa. Gent generosa que omple els nostres murs amb instantànies dels seus quefers, alguns més interessants que d’altres. Jo també ho he fet, però no gaire —no per cap escrúpol, sinó més aviat per mandra. I allà es queden, omplint cada cop més espai dels meus discs durs. M’agafa vertigen d’imaginar els milers de milions d’imatges que cada dia s’emmagatzemen en tota mena de dispositius, que circulen per l’espai en totes direccions en forma d’ones, impulsos o ves a saber quin estat eteri. Si hi penso massa, m’imagino atrapat en una teranyina infinita de dades, que travessen el meu cos en totes direccions.

A la font del Moliner, em miro l’aigua que embadina el camí, el fang calcigat pel bestiar. En l’aigüeta hi vibren algunes criatures efímeres. Una mica més enllà, entre les carrasquetes que s’enfilen pel coster rocallós, costa d’imaginar els fils invisibles que transporten informació. Potser no n’hi ha, en aquesta clotada fèrtil. Tanmateix, a la butxaca, hi duem sengles mòbils, petits, discrets, però sempre amatents. No me’l miro, però possiblement rebrà alguna engruna de cobertura. O sigui que aquest locus amoenus —l’aire net, els arbres salvatges— és solcat per la boira transparent de la informació.

Cauen, per fi, quatre gotes. Ens apressem cap a la vila, que l’urna ens espera.

La Comarca, columna «Viles i gents», 30 de maig de 2014

Font del Moliner, Torredarques

La font del Moliner és sota el marge, entollant el camí.

Quant a Carles

Sóc del 62 i escric la columna mensual «L’Esmolet» a la revista Temps de Franja des del desembre del 2003. Aquesta revista és editada per Iniciativa Cultural de la Franja, ( ASCUMA , Institut d’Estudis del Baix Cinca, Centre d’Estudis Ribagorçans i Consells Locals de la Franja ). Fa molts anys, des de l’agost del 95, que formo part del col·lectiu Viles i Gents, que escriu una columna setmanal al periòdic La Comarca d’Alcanyís. Aquesta és la primera columna periòdica publicada ininterrompudament en català en un mitjà aragonès. De fet sóc dissenyador gràfic de formació i ofici, i tinc el meu estudi al la població baix-aragonesa d’Alcanyís. La resta de la família són la meua dona Cèlia i les filles Adriana i Tuàbech.
Aquesta entrada s'ha publicat dins de Viles i Gents i etiquetada amb , , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *