Un petit record from Manchester

(Fragment del missatge enviat per l’Eddy en saber de la mort d’en Ramon. Una altra faceta del pare).



Jo
tinc molt bons records del temps que vaig passar amb vosaltres al pis
del Carrer Agricultura i de l’hospitalaris que vau ser tots amb mi. Del
Ramon
me’n recordo molt ara de la seva rialla i bromes pesades, quasi sempre
en català, de les que n’entenia la meitat. Sempre recordaré la seva
història d’aprendre a comptar en castellà a l’escola del poble,
«…trece, catorce, quince….eeem…sece?..» PLAS! [plantofada del
mestre]»  i també de la nostra visita a Estopanyà i aquests pobles
abandonats amb els noms tant suggerents: Fet(1) i Finestres. El
cementiri(2) em va quedar gravat i també aquelles roques tan
increïbles(3) ["Les Viles" de Finestres]. En fí, jo vaig compartir poca
estona de la seva vida però encara porto unes quantes imatges i
memòries. Sé que quan es va morir la meva tieta, i també el pare de
l’Ana, entre altres coses va servir també com a celebració de les coses
bones de les seves vides i per unir la resta de la família. Espero que
hagi estat una mica així per vosaltres també.
(1)L’Eddy a Fet
(2)El cementiri de Fet
(3)L’Eddy a Les Viles de Finestres

Tweet