(Temps
de Franja núm.95, columna «L’Esmolet», abril de 2010)
Acabo
de rebre una foto –gentilesa de la Sigrid– ofensiva per a qualsevol
aragonès. Una bandera aragonesa, amb el seu escut i tot –per a evitar
confusions amb d’altres territoris quadribarrats– hi apareix embrutada
amb l’esprai negre eixe que usen els kale-borrokas i els okupas.
L’insult a la senyera d’Aragó s’exhibeix en un balcó de la Codonyera.
Als Estats Units no és il·legal cremar la bandera del país. A Espanya,
segons comprovo en una ràpida recerca a sant Google, es pot castigar els
qui cremen o escarneixen la bandera de l’Estat o de les autonomies.
S’hi pot estar d’acord o no, amb aquesta llei, però és clar que qui
agredeix una ensenya que representa un col·lectiu és per insultar-lo.
Per això m’ha cridat l’atenció que en un lloc on governa el partit
regionalista, algú s’atreveixi a penjar de la façana el nostre estendard
tot mascarat. Observant més atentament la foto, veig que les taques
conformen unes paraules que no fan més que reblar l’escarni: “CHAPURRIAU
SI / CATALA NO” (sic). La persona que ha aplicat la negror de l’esprai a
la bandera ve a dir que enlloc de parlar, xapurreja. I el pitjor és que
ho fa extensiu a la resta de codonyerans. Els aragonesos som famosos
per la noblesa i caiem bé a tothom. No sé què té aquesta persona contra
natres. Potser és una altra víctima de l’autoodi? Sigui com sigui,
espero que les autoritats siguin benèvoles i no li tinguin en compte la
rebequeria. Segur que ho ha fet sense mala intenció.
