Franja.. quina Franja?

(Aparegut a Temps de Franja, columna «L'Esmolet», el gener de 2004)

En la darrera assemblea General de l’ASCUMA vam sotmetre a votació la formació de la institució que agruparà les quatre associacions culturals de la Franja. El nom proposat, Institució Cultural de la Franja d’Aragó va ser motiu d’un intens i interessant debat. Hi havia els partidaris de l’apelatiu “de Ponent”, els “d’Aragó” i els que preferien deixar-ho com a “Franja” i prou. Personalment vaig coïncidir amb les tesis que recolzaven “d’Aragó” per quatre motius: Primer, no m’agraden les denominacions geogràfiques relatives –com “Levante” o “Extrem Orient”– doncs ignoren l’esferitat de la Terra tot donant per suposat que hi ha un lloc que és el centre del món.

[@more@]Segon, penso que la Institució ha de ser punt de trobada de tots els franjolins que vulguem treballar per la llengua i la cultura, independentment de la la nostra adscipció sentimental, nacional o política. Tercer, és evident que hi ha un elevadíssim percentatge de la població que se sent –i per tant és– aragonesa. I finalment, Aragó és el país on paguem els nostres impostos, les seues institucions són les que ens governen i les que, per tant, legislen sobre el nostre territori. La lluita per una realitat política diferent requereix altres vies, bàsicament polítiques. La Institució ha d’esdevenir el punt de referència per tothom qui vulga treballar per la cultura i la llengua de la Franja. Deixem la politització pels grupuscles –la FACAO, per exemple– que fan del nostre patrimoni cultural una arma sectària de desorientació i enfrontament.

Quant a Carles

Sóc del 62 i escric la columna mensual «L’Esmolet» a la revista Temps de Franja des del desembre del 2003. Aquesta revista és editada per Iniciativa Cultural de la Franja, ( ASCUMA , Institut d’Estudis del Baix Cinca, Centre d’Estudis Ribagorçans i Consells Locals de la Franja ). Fa molts anys, des de l’agost del 95, que formo part del col·lectiu Viles i Gents, que escriu una columna setmanal al periòdic La Comarca d’Alcanyís. Aquesta és la primera columna periòdica publicada ininterrompudament en català en un mitjà aragonès. De fet sóc dissenyador gràfic de formació i ofici, i tinc el meu estudi al la població baix-aragonesa d’Alcanyís. La resta de la família són la meua dona Cèlia i les filles Adriana i Tuàbech.
Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *