Balearització

(Aparegut a Temps de Franja, columna «L'Esmolet», el abril de 2004)

El govern Balear està tirant endavant la TV autonòmica. La majoria absoluta del PP ha fet del bilingüisme –exigit només als catalanoparlants, naturalment– un dels punts bàsics del seu programa. Això es tradueix en accions diverses, moltes d’elles contestades per la societat civil. Amb l’assumpte de la TV, es veu que el camí serà el mateix. S’intentarà fer la major part de la programació en les “modalitats lingüístiques” balears. Això significarà, segons la futura directora de l’ens, que les pel·lícules s’emetran en castellà. Es veu que és molt car el doblatge a les “modalitats” i “inacceptable” (sic) passar-les en estàndard principatí. Ja hi som! M’agradaria que el PP parlés clar –i si pot ser, català: si l’objectiu és que tots acabem parlant la “nostra modalitat” només dins de casa, que ho digue. Potser és el que vol la majoria del seu electorat. No cal que segueixi amb aquests malabarismes absurds que ja no enganyen ningú. I si està per la pervivència de les llengües no castellanes, que s’escolti la universitat. 

[@more@]Aquí a l’Aragó l’estratègia és la mateixa: ben trossejadets fins que mos morim d’inanició. Tant els fa que el dialecte del castellà d’Alcanyís o Casp es pergue: no veig cap campanya en contra que s’ensenyo l’estàndard a les escoles. Però que no entro ni una paraula de principatí al nostre vocabulari –encara que substitueixi un castellanisme de nova adquisició–, perquè aleshores mos acusaran de la pitjor de les traïcions: de catalans.

Quant a Carles

Sóc del 62 i escric la columna mensual «L’Esmolet» a la revista Temps de Franja des del desembre del 2003. Aquesta revista és editada per Iniciativa Cultural de la Franja, ( ASCUMA , Institut d’Estudis del Baix Cinca, Centre d’Estudis Ribagorçans i Consells Locals de la Franja ). Fa molts anys, des de l’agost del 95, que formo part del col·lectiu Viles i Gents, que escriu una columna setmanal al periòdic La Comarca d’Alcanyís. Aquesta és la primera columna periòdica publicada ininterrompudament en català en un mitjà aragonès. De fet sóc dissenyador gràfic de formació i ofici, i tinc el meu estudi al la població baix-aragonesa d’Alcanyís. La resta de la família són la meua dona Cèlia i les filles Adriana i Tuàbech.
Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *