(Aparegut a Temps de Franja, columna «L'Esmolet», el abril de 2004)
El govern Balear està tirant endavant la TV autonòmica. La majoria absoluta del PP ha fet del bilingüisme –exigit només als catalanoparlants, naturalment– un dels punts bàsics del seu programa. Això es tradueix en accions diverses, moltes d’elles contestades per la societat civil. Amb l’assumpte de la TV, es veu que el camí serà el mateix. S’intentarà fer la major part de la programació en les “modalitats lingüístiques” balears. Això significarà, segons la futura directora de l’ens, que les pel·lícules s’emetran en castellà. Es veu que és molt car el doblatge a les “modalitats” i “inacceptable” (sic) passar-les en estàndard principatí. Ja hi som! M’agradaria que el PP parlés clar –i si pot ser, català: si l’objectiu és que tots acabem parlant la “nostra modalitat” només dins de casa, que ho digue. Potser és el que vol la majoria del seu electorat. No cal que segueixi amb aquests malabarismes absurds que ja no enganyen ningú. I si està per la pervivència de les llengües no castellanes, que s’escolti la universitat.
[@more@]Aquí a l’Aragó l’estratègia és la mateixa: ben trossejadets fins que mos morim d’inanició. Tant els fa que el dialecte del castellà d’Alcanyís o Casp es pergue: no veig cap campanya en contra que s’ensenyo l’estàndard a les escoles. Però que no entro ni una paraula de principatí al nostre vocabulari –encara que substitueixi un castellanisme de nova adquisició–, perquè aleshores mos acusaran de la pitjor de les traïcions: de catalans.
