Sabotatges

(Aparegut a Temps de Franja, columna «L'Esmolet», el maig de 2004)

Fa poc, tot llegint l’article d’en Salvador Cardús “Temps d’Adoctrinament” (Avui 4/06/04), vaig topar amb una citació que em va cridar l’atenció: “Les exigències desmesurades constitueixen una forma sublim de sabotatge”. La frase, del sociòleg Theodor W. Adorno, em va fer cavil·lar en les diverses estrategies adoptades a la Franja a favor del català. Hi ha l’adagi “demanar l’impossible per assolir el possible”. Un bell eslogan. Tanmateix, la meua experiència em diu que l’única manera d’“assolir el possible” és trobar un mínim comú denominador amb tots el franjolins sensibles amb la cultura. Tot això passa per despolititzar la llengua i mostrar-la com el que és: una herència valuosíssima i una eina de futur, patrimoni de tots. M’ho ha ensenyat el meu paisatge humà –veïns i amics de Torredarques, Queretes i de tantes viles de la comarca: la dignificació de la nostra llengua només és possible si és assumida per la majoria de la població que viu al territori.

[@more@]Per això em dolen tant les expansions d’uns pocs que s’embolcallen amb la bandera de l’autenticitat, però que a l’hora de la veritat l’únic que aconsegueixen és provocar rebuig en la majoria dels qui viuen al territori. Totes les postures són lícites –només faltaria!– però si es volen assolir uns objectius cal tenir clar quina és la realitat que ens envolta. Que el català sobrevisqui a la Franja, depén exclusivament dels seus habitants: dels de dretes i els d’esquerres, dels que se senten aragonesos, catalans, espanyols, mig-mig o res de res. Sinò, l’únic que farem serà sabotatge.

Quant a Carles

Sóc del 62 i escric la columna mensual «L’Esmolet» a la revista Temps de Franja des del desembre del 2003. Aquesta revista és editada per Iniciativa Cultural de la Franja, ( ASCUMA , Institut d’Estudis del Baix Cinca, Centre d’Estudis Ribagorçans i Consells Locals de la Franja ). Fa molts anys, des de l’agost del 95, que formo part del col·lectiu Viles i Gents, que escriu una columna setmanal al periòdic La Comarca d’Alcanyís. Aquesta és la primera columna periòdica publicada ininterrompudament en català en un mitjà aragonès. De fet sóc dissenyador gràfic de formació i ofici, i tinc el meu estudi al la població baix-aragonesa d’Alcanyís. La resta de la família són la meua dona Cèlia i les filles Adriana i Tuàbech.
Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *