(Aparegut a Temps de Franja, columna «L'Esmolet», el novembre de 2004)
Darrerament la meua bústia s’inunda d’e-mails provinents d’un conglomerat d’associacions, xarxes i institucions de la Franja de Ponent. M’informen d’un fotimer de campanyes, viatges, reunions… I a les fotos, omnipresents, quatre rostres somrients. Ara és un, ara l’altra, ara tots a la vegada. M’he arribat a preguntar si tenen el do de la ubiqüitat, si els plouen diners del cel.
Si no visqués al Matarranya; si no fos membre de l’ASCUMA, em diria: “quina gent més eixerida! On m’hi puc apuntar?”. No dec ser l’únic, doncs quan ix algú de la Franja en qualsevol mitjà, gairebé segur que és un dels quatre súper-personatges.
[@more@]Tots sabem que la realitat de tantes activitats és més que dubtosa, però el que està clar és que s’han sabut situar al món virtual –però tangible– de la informació. És d’aquí que n’hauríem d’aprendre. Fa molts anys que lluitem, que avancem pas a pas –des dels pioners fins ara els més jóvens– i, tanmateix, quan al Principat es parla de la Franja, rarament s’anomena alguna de les nostres quatre associacions. I és que ara cal fer aquest pas endavant: Cal que invertim esforços i mitjans en fer-nos conéixer més enllà del propi territori. Cal que ens dotem d’un instrument prou efectiu per situar-nos allà on ens correspon –per feina feta, per nombre de socis, per representativitat–, és a dir, per comunicar que som el punt de referència de la Franja. Crec que d’això en depén que se’ns conegui –i reconegui. En definitiva, que se’ns tinga en compte.
