La tirania de l’actualitat (divagacions)

(Aparegut a Temps de Franja, columna «L'Esmolet», el febrer de 2005)

No sé si és una qüestió d’edat, d’entorn o, senzillament, un defecte adquirit. El fet és que amb el pas dels anys he anat substituïnt la música Radio3 per les tertúlies de Catalunya Ràdio. És cert que, abans de la desconcertant programació Minobis, ho alternava amb Catalunya Cultura. Però la veritat és que allò que em fa engegar la ràdio cada matí, és el cuquet de saber què ha passat, que n’opinen els opinadors. I, quan m’aturo a pensar-hi, no hi trobo explicació. Davant meu, en un prestatge, m’interroga la filera de cassettes gravats dels mítics programes “El Ambigú”, “Diálogos3” o “Discópolis”. Barreges insòlites d’estils musicals.
Hi ha, suposo, l’evolució de Radio3, la meua pròpia evolució personal i musical.

[@more@]Aquest cap d’any, precisament, l’amic Jesús i jo ens enfrontàrem amb aquest fet. El sopar i la festa havia acabat, tothom era a dormir, algú traginava gots bruts a la pica. I als altaveus hi ressonava la profunda veu de l’Ovidi recitant en Papasseit. El poder d’evocació era terrible. En aquells instants, vam ser conscients del pas del temps, de la bellesa a la que, en certa manera, haviem renunciat.
Hi he pensat, darrerament. Quan vaig començar a treballar d’aprenent –l’any 79, a l’estudi d’en Joan Fors– em preguntava què hi trobaba el senyor Joan a sentir tot el dia notícies i comentaris. Jo hagués volgut escoltar música, mentres treballava. Ara que tinc el meu propi estudi, no puc prescindir de la xerrameca d’en Bassas. Em faig vell? És evident.

Quant a Carles

Sóc del 62 i escric la columna mensual «L’Esmolet» a la revista Temps de Franja des del desembre del 2003. Aquesta revista és editada per Iniciativa Cultural de la Franja, ( ASCUMA , Institut d’Estudis del Baix Cinca, Centre d’Estudis Ribagorçans i Consells Locals de la Franja ). Fa molts anys, des de l’agost del 95, que formo part del col·lectiu Viles i Gents, que escriu una columna setmanal al periòdic La Comarca d’Alcanyís. Aquesta és la primera columna periòdica publicada ininterrompudament en català en un mitjà aragonès. De fet sóc dissenyador gràfic de formació i ofici, i tinc el meu estudi al la població baix-aragonesa d’Alcanyís. La resta de la família són la meua dona Cèlia i les filles Adriana i Tuàbech.
Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *