Multinacionals nacionalistes

(Aparegut a Temps de Franja, columna «L'Esmolet», el gener de 2005)

Anècdota escoltada en una tertúlia radiofònica, de boca del sociòleg Salvador Cardús:
Una empresa multinacional suïssa amb seu a Barcelona, té la política d’anar adquirint petites empreses a l’Estat espanyol. Quan ho fa, sol mantenir els directius d’aquestes empreses per aprofitar-ne l’experiència i el coneixement del mercat. Com part de la seua formació, porta aquests directius a la seu de Barcelona per què es familiaritzin amb els mètodes de la multinacional. Curiosament el més normal és que aquestes persones expressin les seues reticències a l’estada a la capital catalana. El motiu? No els agrada l’haver de conviure amb el català –dic conviure enlloc d’aprendre perquè els que anem sovint a Barcelona, ja sabem que el català no és en absolut necessari per viure-hi.

[@more@]Els directius de la multinacional es lamenten al sociòleg dient-li “potser en feu un gra massa, a Catalunya, amb això del català”. I el sociòleg els hi pregunta si els posen els mateixos inconvenients quan envien els mateixos directius a la central de Ginebra. La resposta és automàtica: “es que això és diferent, Suïssa és un estat”. Està clar que el que molesta a aquests directius no és el fet d’aprendre una nova llengua, sinò que aquesta llengua sigue “espanyola-no-castellana”. El sociòleg Cardús ho tenia clar: fa tot l’efecte que si vols mantenir la llengua amb dignitat, no tens altre remei que tenir el propi estat. A voltes, pareix impossible que els espanyols dels “Països Castellans” estimin tal com són aquells que ells i la Constitució consideren els seus conciutadans.

Quant a Carles

Sóc del 62 i escric la columna mensual «L’Esmolet» a la revista Temps de Franja des del desembre del 2003. Aquesta revista és editada per Iniciativa Cultural de la Franja, ( ASCUMA , Institut d’Estudis del Baix Cinca, Centre d’Estudis Ribagorçans i Consells Locals de la Franja ). Fa molts anys, des de l’agost del 95, que formo part del col·lectiu Viles i Gents, que escriu una columna setmanal al periòdic La Comarca d’Alcanyís. Aquesta és la primera columna periòdica publicada ininterrompudament en català en un mitjà aragonès. De fet sóc dissenyador gràfic de formació i ofici, i tinc el meu estudi al la població baix-aragonesa d’Alcanyís. La resta de la família són la meua dona Cèlia i les filles Adriana i Tuàbech.
Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *