Publicitat / publicidad

(Aparegut a Temps de Franja, columna «L’Esmolet», l’abril de 2005)

M’inquieta el sentir anuncis en castellà a les emissores en català. Em neguiteja com a oïdor, però sobre tot com a persona que treballa dins el món de la publicitat. Intento esbrinar per quin motiu una agència aconsella al seu client anunciar-se en castellà a un mitjà en català. Qualsevol estudi publicitari constata que hi ha un percentatge gens menyspreable de gent que escolta ràdios en català precisament perque són en català. Aleshores, es tracta de perdre clients? M’he fixat que molts d’aquests anuncis són de les “Loterías y apuestas del Estado”. Potser, tractant-se d’una entitat pública, vol reduir l’addicció al joc. Però si és així, perquè no s’anuncia en català a la COPE a tota Espanya? Seria la bomba: baixaria en picat la despesa familiar en això que alguns en diuen “la suerte” –que consisteix, bàsicament, en llençar els diners. L’argument no em convenç.

[@more@]Hi ha la possibilitat que l’objectiu sigui el petit però selecte nombre de gent que escolta ràdio en català perquè, tot i rebutjar-ne la llengua, troba els continguts tan bons que no en pot renunciar. Aquests “espots” serien un respir per aquests oïdors, un oasi de castellanitat enmig del desert catalanoparlant. Tampoc no em quadra: vols dir que aquest grup de persones és tant significatiu des del punt de vista publicitari? Hi ha una darrera possibilitat, però és totalment anti-publicitària: potser els anunciants menyspreen aquestes llengües “vernáculas” que s’entesten en progressar entremig de la immensitat dels 400 milions.
Hauré de fer un màster per reciclar-me.

Quant a Carles

Sóc del 62 i escric la columna mensual «L’Esmolet» a la revista Temps de Franja des del desembre del 2003. Aquesta revista és editada per Iniciativa Cultural de la Franja, ( ASCUMA , Institut d’Estudis del Baix Cinca, Centre d’Estudis Ribagorçans i Consells Locals de la Franja ). Fa molts anys, des de l’agost del 95, que formo part del col·lectiu Viles i Gents, que escriu una columna setmanal al periòdic La Comarca d’Alcanyís. Aquesta és la primera columna periòdica publicada ininterrompudament en català en un mitjà aragonès. De fet sóc dissenyador gràfic de formació i ofici, i tinc el meu estudi al la població baix-aragonesa d’Alcanyís. La resta de la família són la meua dona Cèlia i les filles Adriana i Tuàbech.
Aquesta entrada ha esta publicada en Altres. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *