Religió

(Temps de Franja núm.74, columna «L’Esmolet», abril de 2008)
Vaig
créixer en un ambient que definiria com saludablement religiós. Ni
escoles d’«hermanos» ni misses solemnes, sinó tot el contrari: barri
obrer on cristianisme era sinònim de llibertat i dignitat. Sóc agnòstic
–se m’escapa la part transcendent de la fe– però mantinc un respecte
profund pels valors cristians. Malgrat tot, actualment no puc evitar
tenir la certesa que les religions són un greu problema per la
convivència entre cultures. Que un col·lectiu es cregui en possessió de
la veritat absoluta, fa que qualsevol pugui interpretar que tot és
vàlid per «convèncer» –o directament vèncer– l’altre: des de la
predicació fins l’atemptat suïcida.[@more@]


Les
religions devien aparèixer per donar una interpretació del món i
facilitar les relacions entre persones. Es tractava d’evitar
comportaments nocius i, alhora, donar respostes a fenòmens
inexplicables. Al llarg del temps han anat evolucionant amb la
societat. Si evolució és millora, la lògica ens indica que religió
hauria d’acabar essent sinònim de benestar, racionalitat, conciliació.
En canvi sembla que progressem cap a l’obscurantisme, la intransigència
i la confrontació. Cristians, musulmans, jueus. Un sol déu que empeny
els creients a destruir-se entre ells. On és l’error? Tal vegada un
sociòleg em donaria una resposta. O un economista. Al capdavall potser
tot es redueix a l’instint de supervivència i l’esgotament dels
recursos. I a la mandra de pensar.

Quant a Carles

Sóc del 62 i escric la columna mensual «L’Esmolet» a la revista Temps de Franja des del desembre del 2003. Aquesta revista és editada per Iniciativa Cultural de la Franja, ( ASCUMA , Institut d’Estudis del Baix Cinca, Centre d’Estudis Ribagorçans i Consells Locals de la Franja ). Fa molts anys, des de l’agost del 95, que formo part del col·lectiu Viles i Gents, que escriu una columna setmanal al periòdic La Comarca d’Alcanyís. Aquesta és la primera columna periòdica publicada ininterrompudament en català en un mitjà aragonès. De fet sóc dissenyador gràfic de formació i ofici, i tinc el meu estudi al la població baix-aragonesa d’Alcanyís. La resta de la família són la meua dona Cèlia i les filles Adriana i Tuàbech.
Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *