El rinoceront miop

(Publicat a La Comarca, columna «Viles i Gents», el 13 de juny de 2008)
El
rinoceront es caracteritza per la gruixuda pell, una cuirassa que el fa
insensible al món exterior. I també per la curtesa de la seua visió.
Amb aquesta imatge tan gràfica, Josep Espluga, doctor en sociologia per
la UAB nascut a Alcampell, descriu l’actitud de l’opinió pública
aragonesa respecte a la minoria catalanoparlant. L’entrevista, molt
nutritiva, apareix al número 76 de Temps de Franja. Bon coneixedor de
la realitat frangenca, aragonesa i catalana, les seues consideracions
sempre són clarividents. Ha retratat el sentiment dels habitants
d’aquest racó d’Aragó amb precisió i realisme als llibres Urbilatèria,
Planeta Franja i al recent Com embolicar la Franja amb una fulla de pi.
[@more@]Els franjolins estem enclavats entre dues societats –l’aragonesa i la
catalana– que mos voldrien diferents de com som. Els uns desitjarien
que fórem «normals» i parlàrem castellà com ells o, a tot estirar,
algun dialecte moribund que ens faci pintorescos però inofensius. Els
altres que mos férem catalans directament. Davant d’això hi ha qui es
proclama ultra-aragonès, qui es fa pro-català i, per últim, qui
dissimula i procura passar desapercebut –la majoria. Tot plegat, diu
Espluga, una despesa inútil d’energia mental.


Coincideixo
també amb l’escepticisme que professa respecte al futur de la nostra
llengua. Malgrat els trenta anys de defensa aferrissada del català a
l’Aragó, no s’ha aconseguit penetrar ni una mica en la pell de
rinoceront de l’opinió pública aragonesa; ans al contrari, sembla haver
crescut el rebuig al català. Com a mostra el reportatge que vaig veure
l’altre dia a Aragón TV, on un parell de simpàtics presentadors es
passejava per Montanyana i Pont de Montanyana sense dir ni una paraula
de la llengua que s’hi parla. Potser la miopia els havia arribat a
l’orella.

Quant a Carles

Sóc del 62 i escric la columna mensual «L’Esmolet» a la revista Temps de Franja des del desembre del 2003. Aquesta revista és editada per Iniciativa Cultural de la Franja, ( ASCUMA , Institut d’Estudis del Baix Cinca, Centre d’Estudis Ribagorçans i Consells Locals de la Franja ). Fa molts anys, des de l’agost del 95, que formo part del col·lectiu Viles i Gents, que escriu una columna setmanal al periòdic La Comarca d’Alcanyís. Aquesta és la primera columna periòdica publicada ininterrompudament en català en un mitjà aragonès. De fet sóc dissenyador gràfic de formació i ofici, i tinc el meu estudi al la població baix-aragonesa d’Alcanyís. La resta de la família són la meua dona Cèlia i les filles Adriana i Tuàbech.
Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *