Guerra, morts, memòria

(Temps de Franja núm.85, columna «L’Esmolet», abril de 2009)
En
rebre el Temps de Franja 84, em vaig apressar a llegir-ne l’article
destacat a la coberta “En el nom del iaio”. M’interessà la peripècia
d’en Lluís Llansana i la seua família perquè, com a nét de desaparegut,
m’hi sento identificat.


Vaig
pensar que no seria descabellat que en Lluís Llansana descansés vora el
mas d’Omella, on s’hi va criar la meua sogra Pilar. Sovint ens ha
explicat que davall el marge de l’era hi ha enterrats soldats
republicans. Quan el front estava a la serra del Monegrell duien alguns
ferits al mas. Sa mare Trini li contava com els tenien a la cuina, al
gran banc de fusta o a terra, en màrfegues. “Sempre s’exclamaven
demanant per la mare o les nòvies. I suplicat aigua”. Els que van morir
els enterraren allà mateix; alguns els va haver de soterrar son pare
Francisco. Passada la guerra, en aquell tros mai no hi sembraren.
Havien de vigilar que els porcs no hi pasturessin, doncs l’instint els
feia desenterrar les despulles. Alguna volta havia vist sa iaia Carmela
darrera un gos que s’enduia un os de l’improvisat fossar.


Pel que
fa a mon iaio Ramon, l’únic que en sé és que caigué entre la Molina i
Alp, quan dinamitaven els túnels del ferrocarril. La guerra va desfer
aquella família d’Estopanyà i es va haver de reconstruir amb d’altres
elements. Per això entenc el neguit de la família Llansana.

Quant a Carles

Sóc del 62 i escric la columna mensual «L’Esmolet» a la revista Temps de Franja des del desembre del 2003. Aquesta revista és editada per Iniciativa Cultural de la Franja, ( ASCUMA , Institut d’Estudis del Baix Cinca, Centre d’Estudis Ribagorçans i Consells Locals de la Franja ). Fa molts anys, des de l’agost del 95, que formo part del col·lectiu Viles i Gents, que escriu una columna setmanal al periòdic La Comarca d’Alcanyís. Aquesta és la primera columna periòdica publicada ininterrompudament en català en un mitjà aragonès. De fet sóc dissenyador gràfic de formació i ofici, i tinc el meu estudi al la població baix-aragonesa d’Alcanyís. La resta de la família són la meua dona Cèlia i les filles Adriana i Tuàbech.
Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *