La premsa i la nació

(Temps de Franja núm.84, columna «L’Esmolet», març de 2009)
Als
vestíbuls de Feria de Madrid hi ha uns dispensadors gratuïts de diaris.
Hi són els que s’editen a la capital –“prensa nacional”, segons les
ràdios i TV estatals. Per a una persona de sensibilitat progressista,
només hi ha una opció –El País– contra tres de tendència clarament dretana –ABC, El Mundo i La Razón–. Jo hi trobo a faltar La Vanguardia,
un periòdic que és al marge de les lluites mediàtico-partidistes de les
empreses de comunicació madrilenyes. Aquest rotatiu, de vocació
espanyola, pateix l’estigma d’estar elaborat a Barcelona: quan es
comenten les seues notícies, sempre és qualificat de “diario catalán”
–un esglaó per sota de “los nacionales”. Els altres, en canvi, mai són
anomenats “diarios madrileños”. És evident que La Vanguardia
és un dels grans diaris estatals, que parteix de la premissa que
Barcelona és tan espanyola com Madrid. Tanmateix, allò de les
pel·lícules de Martínez Soria continua vigent: si no es fa a Madrid, és
“de provincias”. Potser hi ha alguna cosa d’aquesta concepció
centrípeta madrilenya a les arrels del sobiranisme català: si els
catalans no són considerats espanyols “com Déu mana” pels propis
capitalins, com volen que ells mateixos se’n considerin? Ara hi ha una
campanya per que La Vanguardia
es faci en català. Si això tira endavant, als quioscos a l’oest de
l’Algars només hi haurà la visió “mesetaria” dels diaris madrilenys i
la caspa regionalista dels saragossans. Quin panorama!

Quant a Carles

Sóc del 62 i escric la columna mensual «L’Esmolet» a la revista Temps de Franja des del desembre del 2003. Aquesta revista és editada per Iniciativa Cultural de la Franja, ( ASCUMA , Institut d’Estudis del Baix Cinca, Centre d’Estudis Ribagorçans i Consells Locals de la Franja ). Fa molts anys, des de l’agost del 95, que formo part del col·lectiu Viles i Gents, que escriu una columna setmanal al periòdic La Comarca d’Alcanyís. Aquesta és la primera columna periòdica publicada ininterrompudament en català en un mitjà aragonès. De fet sóc dissenyador gràfic de formació i ofici, i tinc el meu estudi al la població baix-aragonesa d’Alcanyís. La resta de la família són la meua dona Cèlia i les filles Adriana i Tuàbech.
Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *