Centralisme

(Publicat a La Comarca, el 20 de febrer de 2009)
A Espanya ens hem acostumat a viure en centralisme. Ho tenim tan
assumit que trobem natural que el fet que nevi a Madrid sigui notícia
destacada a tots els noticiaris. Tampoc passa res si s’hi traslladen
les seus centrals d’empreses que abans eren en altres ciutats. Es dóna
el cas de corporacions que, tot i tenir el domicili fiscal a la capital
de l’Estat, no hi tenen cap client. Però allà hi paguen religiosament
els seus impostos. Les infraestructures es dissenyen també primant el
centre: un aeroport mastodòntic, línies d’AVE radials, autopistes
gratuïtes només si van cap a la Puerta del Sol –però de pagament si
comuniquen comunitats “perifèriques”… El centralisme també és flagrant
a les tertúlies de qualsevol cadena de cobertura estatal, on opinadors
de dreta i esquerra només estan d’acord en una cosa: aquells a qui ells
anomenen “nacionalistes” solen ser com a mínim una nosa, i sovint una
font de corrupció i d’insolidaritat. No s’adonen –o potser sí, però ho
dissimulen– del seu propi i enorme nacionalisme, doncs estan convençuts
que l’única nació possible és la que ells conceben des de les altures
de la “Meseta”. Per aquesta gent és antinatural l’existència de
comunitats autònomes que no tinguin com a prioritat l’estar comunicades
amb Madrid abans que estar-ho amb Europa o amb ciutats amb més lligams
econòmics i socials. L’autovia Saragossa-Madrid és gratuïta, mentre que
l’autopista de l’eix de l’Ebre-frontera francesa és de pagament. I així
passa a la majoria de territoris de l’Estat. Si parléssim de futbol la
cosa ja seria escandalosa, però com aquest és un tema d’entreteniment,
no paga la pena de posar-s’hi pedres al fetge. Sovint em fa l’efecte
que els aragonesos sempre mirem enfadats cap a llevant, mentre que des
de ponent ens van afaitant. Això sí, amb fulla esmolada i perfumades
locions.

Quant a Carles

Sóc del 62 i escric la columna mensual «L’Esmolet» a la revista Temps de Franja des del desembre del 2003. Aquesta revista és editada per Iniciativa Cultural de la Franja, ( ASCUMA , Institut d’Estudis del Baix Cinca, Centre d’Estudis Ribagorçans i Consells Locals de la Franja ). Fa molts anys, des de l’agost del 95, que formo part del col·lectiu Viles i Gents, que escriu una columna setmanal al periòdic La Comarca d’Alcanyís. Aquesta és la primera columna periòdica publicada ininterrompudament en català en un mitjà aragonès. De fet sóc dissenyador gràfic de formació i ofici, i tinc el meu estudi al la població baix-aragonesa d’Alcanyís. La resta de la família són la meua dona Cèlia i les filles Adriana i Tuàbech.
Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *