Les edats de la música

(Temps de Franja núm.83, columna «L’Esmolet», febrer de 2009)

He comentat alguna volta que ja no escolto com abans els bons programes
musicals de la ràdio: em deixo embolicar de tertúlies i «actualitat».
Tanmateix, per obra i gràcia del PodCast, m’he enganxat al programa 
Delicatessen,
conduït per l’Enric Puig a Icat FM. Potser és perquè connecta amb els
estils que em plauen i m’aporta nous –nous per mi– intèrprets. També
n’aprecio la sensibilitat per les propostes fetes en la nostra llengua.
He de confessar –ho sento Daniel– que tinc una flaca per les d’arrel
anglosaxona. Des de la primera adolescència van seduir-me les cançons
de la Joan Baez, Neil Young, Simon & Garfunkel o Leonard Cohen. Pel
que fa als catalans, vaig tenir la fortuna que a l’escala dels pares hi
visqués –encara hi és– en Josep Maria Oranias, el qual crec que posseïa
tots els vinils que s’editaven en català. I així vaig poder anar més
enllà dels Llach i Serrat: Sisa, Uc, Toti… i Pau Riba. Sempre
recordaré aquell increïble
Dioptria,
de coberta surreal, lletres genials i músiques fresques. Era un àlbum
doble (Concèntric 1970) que tan sols contenia un LP. L’any 81
descobriria el perquè i el disc que faltava (Edigsa 1978).



El fet és que les cançons de l’adolescència i primera joventut s’han
quedat tan clavades al meu dedins que em continuen emocionant. La
música que vaig descobrint en la meua maduresa la gaudeixo intensament,
però rarament arriba fins aquest nucli sensitiu on hi viuen els
d’aleshores. Sóc ja massa vell per enamorar-me –musicalment– de nou?

Quant a Carles

Sóc del 62 i escric la columna mensual «L’Esmolet» a la revista Temps de Franja des del desembre del 2003. Aquesta revista és editada per Iniciativa Cultural de la Franja, ( ASCUMA , Institut d’Estudis del Baix Cinca, Centre d’Estudis Ribagorçans i Consells Locals de la Franja ). Fa molts anys, des de l’agost del 95, que formo part del col·lectiu Viles i Gents, que escriu una columna setmanal al periòdic La Comarca d’Alcanyís. Aquesta és la primera columna periòdica publicada ininterrompudament en català en un mitjà aragonès. De fet sóc dissenyador gràfic de formació i ofici, i tinc el meu estudi al la població baix-aragonesa d’Alcanyís. La resta de la família són la meua dona Cèlia i les filles Adriana i Tuàbech.
Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *