Plàcida nit

(Publicat a La Comarca, el 9 de gener de 2009)
És
difícil escriure el primer article de l’any. I no per manca de temes,
sinó precisament per l’acumulació d’informació que aquests dies de
convivència amb parents i amics comporta. Les festes de Nadal suposen,
al marge de costums i creences, l’oportunitat de conviure amb una certa
tranquil·litat amb la família més propera, alliberats provisòriament de
la pressió del dia a dia. També hi ha la trobada anual amb els amics,
els bons amics que fan un grapat de quilòmetres per compartir taula i
tertúlia a la vila de Torredarques la darrera nit de l’any. I algun
llibre que sempre em porta el Tronc de Nadal o ses majestats els reis
que, com el sol i l’idioma, ens vénen d’orient.
És cert que hi ha digestions feixugues o algun refredat que el temps
inclement propicia. Potser són només inconvenients que ens serveixen
per enyorar la quotidiana rutina.
Els amics ja han marxat –uns cap a Catalunya, altres cap a Castella–
deixant rere seu el record de la conversa, de les rialles, de
l’escalfor de la seua antiga i estimada amistat. Demà serem nosaltres
els que viatjarem a la industriosa Barcelona per compartir la festa
dels «Reixos» amb la família.
Hi ha ara un silenci molt gran, una nit sense estrelles que em permet
estar a soles amb mi mateix. El garbuix d’articles que he començat al
llarg de la tarda, descansa a la carpeta «Proves», una mena de
cementiri d’on rarament hi ressuscita cap escrit. Al final, quan tothom
és al llit, les paraules han fluït per escriure sobre res en concret,
talment encomanades per la calma d’aquestes santes nits, plàcides nits.
Ja tindrem tot aquest any nou (9) per fer columnes més transcendents.
Espero que els que teniu la deferència de llegir aquestes paraules
hagueu tingut unes bones i enriquidores festes.

Quant a Carles

Sóc del 62 i escric la columna mensual «L’Esmolet» a la revista Temps de Franja des del desembre del 2003. Aquesta revista és editada per Iniciativa Cultural de la Franja, ( ASCUMA , Institut d’Estudis del Baix Cinca, Centre d’Estudis Ribagorçans i Consells Locals de la Franja ). Fa molts anys, des de l’agost del 95, que formo part del col·lectiu Viles i Gents, que escriu una columna setmanal al periòdic La Comarca d’Alcanyís. Aquesta és la primera columna periòdica publicada ininterrompudament en català en un mitjà aragonès. De fet sóc dissenyador gràfic de formació i ofici, i tinc el meu estudi al la població baix-aragonesa d’Alcanyís. La resta de la família són la meua dona Cèlia i les filles Adriana i Tuàbech.
Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *