(Temps de Franja núm.90, columna «L’Esmolet», novembre de 2009)
Al final hi ha certs temes que et fan venir mala gana. El que passa amb la llei de Llengües i el PAR és de jutjat de guàrdia, però ja no sé què més es pot dir. Si tant se’ls en dóna fer el ridícul amb aquesta obsessió per negar la denominació filològica de la nostra llengua, és el seu problema. Per sort encara hi ha qui s’ho pren amb humor i fa de la infàmia motiu per riure una estona. Parlo, per exemple, de la paròdia que el programa satíric “Oregón” va fer del film de terror “Los Otros”. No vull desvetllar l’enjòlit de la pel·lícula original; només diré que aquí els fantasmes viuen en un ombrívol casalici de Fraga, amagant-se de l’entorn catalanoparlant i aferrats a una estampeta de sant José Ángel Biel, apòstol del “chapurriau”. Va ser edificant veure-ho a la televisió pública aragonesa –la mateixa que, quan visita un poble de la Franja, sol obviar l’idioma que s’hi parla. Les alegries, doncs, són poques i per això cal aprofitar-les. Passar un dia magnífic a Pena-roja amb la Trobada Cultural (i ja en són 19!). O jeure sota una alzina amb la bossa plena de poliol, te de roca i herba amarga. O compartir taula i conversa amb els amics, mentre al defora cau la tarda, i la nit, i apareixen els fills adolescents demanant que els portem a les festes d’aquell poble. Gaudim d’eixes coses, doncs, i no deixem que l’amargor dels demagogs ens enteli el senderi.
