Què tenen en comú Rosa Díez i l’Heraldo?

(Temps de Franja núm.92, columna «L’Esmolet», gener de 2010)
La imatge de la Rosa Díez donant suport a la causa d’Aminatou Haidar és
el súmmum de la incoherència. Ella, que ha creat un partit
exclusivament per combatre les cultures no castellanes de l’Estat
espanyol. Un comentari a la web de l’Avui ho deia ben clar: “Si, per un
gir de la història, el Sàhara encara avui depengués d’Espanya i
estigués constituït com a comunitat autònoma […], aquesta senyora
deixaria de donar suport a qualsevol causa sahrauí. Al contrari, és
probable que només s’interessés per aquella terra per fer-hi prevaldre
les lleis i bandera espanyoles, la llengua castellana i la constitució.
Tot en nom del no nacionalisme, això sí.”
Un altre cas flagrant d’incoherència és l’Heraldo de Aragón. Amb el
tema de Pere el Gran, ha encetat l’enèssima campanya en contra de
Catalunya (de fet la campanya és permanent. Només canvia el motiu: ara
hi ha això de les olimpíades d’hivern a BCN). Tot plegat s’acompanya
d’algun escrit sobre la “història veritable” segons l’ínclit G. Fatás i
d’altres columnistes de tot color polític –sobre Catalunya hi ha
unanimitat. El que no em quadra és que aquest afany de “veritas” del
diari més llegit de la "región" no l’aplica a la filologia. Enlloc
d’això publica una immensa majoria d’articles i notícies que ataquen la
realitat lingüística de la Franja, ignorant sense cap rubor allò que
diu la mateixa Universitat de Saragossa. Ho sento pels periodistes
honrats que hi treballen (algun d’ells amic meu), però la línia
editorial de l’Heraldo fa que no tingui cap credibilitat a casa meua.
Igual que la Rosa Díez.

Quant a Carles

Sóc del 62 i escric la columna mensual «L’Esmolet» a la revista Temps de Franja des del desembre del 2003. Aquesta revista és editada per Iniciativa Cultural de la Franja, ( ASCUMA , Institut d’Estudis del Baix Cinca, Centre d’Estudis Ribagorçans i Consells Locals de la Franja ). Fa molts anys, des de l’agost del 95, que formo part del col·lectiu Viles i Gents, que escriu una columna setmanal al periòdic La Comarca d’Alcanyís. Aquesta és la primera columna periòdica publicada ininterrompudament en català en un mitjà aragonès. De fet sóc dissenyador gràfic de formació i ofici, i tinc el meu estudi al la població baix-aragonesa d’Alcanyís. La resta de la família són la meua dona Cèlia i les filles Adriana i Tuàbech.
Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *