(La Comarca, columna «Viles i Gents», 17 de desembre de 2010)
Sempre
m’ha fet la impressió –probablement errònia– que els votants
progressistes són més primmirats amb els seus representants. Com si
esperessin que, en arribar al poder, haguessin d’engegar immediatament
totes les reformes que calen per fer d’aquest món un lloc més just i
igualitari. Del votant de dreta en tinc la percepció –segurament també
equivocada– que té una visió més realista: sap de les febleses humanes i
és partidari que cadascú s’espavili, sense posar-se gaires pedres al
fetge per l’esdevenidor dels altres, especialment si pertanyen a
col·lectius que ell percep com a aliens.
El cas d’Obama és
paradigmàtic. Va arribar contra tot pronòstic a la presidència de la
primera potència mundial. Els experts diuen que va aglutinar el vot
esperançat i idealista. Però tantes expectatives eren impossibles de
satisfer, i més en un sistema tan complex com el nord-americà. I,
efectivament, el president ha anat patint derrotes electorals. Em costa
d’entendre perquè els electors progressistes s’han arronsat, deixant a
mans dels conservadors –alguns d’ells de l’ultra «Tea Party»– parcel·les
de poder que acabaran fent impossible l’aplicació del programa de
govern que havien triat. Les poderoses cadenes conservadores no han
donat treva al gabinet presidencial. Com una pluja fina –i si ha calgut,
torrencial– han amarat el subconscient dels nord-americans de notícies
negatives i falsos rumors. Les elevades donacions econòmiques als
candidats republicans han estat també determinants.
Sense anar
tan lluny, al nostre país, o fins i tot als nostres municipis, també hi
ha mitjans de comunicació que s’acarnissen amb alguna administració. Els
ciutadans, que sabem que no n’hi ha per tant, ens preguntem què hi ha
al darrera de tanta agressivitat. Gràcies a Internet, podem contrastar
les informacions, però la pèrdua de credibilitat dels mitjans que abans
ens eren de referència, és un mal difícilment reparable. Tot plegat ens
porta a la trista conclusió que la democràcia pot ser prima com el
paper… moneda.
