Assassins

La Comarca, columna «Viles i Gents», 13 d’agost de 2011
Hi ha una gran diversitat d’assassins. Alguns són directes i brutals; diàfans, podríem dir: terroristes, sicaris, psicòpates, mafiosos o lladres de mètodes expeditius. El darrer cas que ha colpit l’opinió pública és el del terrorista d’extrema dreta noruec. Però n’hi ha d’una altra mena que, si no fos per què qualsevol mort humana és igual d’horrible, m’atreviria a qualificar de pitjors: queden impunes per què rarament (per no dir mai) maten ningú directament —ni tan sols ordenen fer-ho— i, a més, són virtualment invisibles per a l’esmentada opinió pública i publicada. Encara més, tenen a les seues mans els ressorts per a mantenir-se estalvis de qualsevol acusació i poden exercir el control sobre els grans mitjans de comunicació. Em refereixo als que especulen amb les fonts d’alimentació, per exemple. Circula la notícia (sens dubte certa) que, «gràcies» a la gran crisi alimentària que s’ha produït a la banya d’Àfrica, hi haurà unes poques corporacions que faran el seu particular agost especulant amb el valor dels aliments i, per tant, venent-lo a preus inflats a les agències humanitàries. Costa posar-se dins la ment de la gent que fa això, i més tenint en compte que, de rics, ja ho són; i immensament. Suposo que l’excusa serà la mateixa que la dels altres grans assassins («narcos», traficants de persones o fabricants de mines antipersona): «si no ho faig jo ho farà un altre». Són assassins amb totes les lletres, per molt tranquils (i ben acompanyats) que dormin per la nit. No els importa res més que continuar engreixant el seu compte corrent. Després, amb una mica de sort, les seues esposes i filles eixiran al «mujeres ricas» o «realities» similars. Que nosaltres consumirem religiosament.

Quant a Carles

Sóc del 62 i escric la columna mensual «L’Esmolet» a la revista Temps de Franja des del desembre del 2003. Aquesta revista és editada per Iniciativa Cultural de la Franja, ( ASCUMA , Institut d’Estudis del Baix Cinca, Centre d’Estudis Ribagorçans i Consells Locals de la Franja ). Fa molts anys, des de l’agost del 95, que formo part del col·lectiu Viles i Gents, que escriu una columna setmanal al periòdic La Comarca d’Alcanyís. Aquesta és la primera columna periòdica publicada ininterrompudament en català en un mitjà aragonès. De fet sóc dissenyador gràfic de formació i ofici, i tinc el meu estudi al la població baix-aragonesa d’Alcanyís. La resta de la família són la meua dona Cèlia i les filles Adriana i Tuàbech.
Aquesta entrada s'ha publicat dins de Viles i Gents i etiquetada amb , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *