Jobs (batalletes de la prehistòria gràfica)

Columna «L’Esmolet», Temps de Franja núm. 109, setembre-octubre 2011

Llegint un article sobre Steve Jobs, he rememorat com era la meua feina de dissenyador abans del Macintosh. Recordo molt clarament com va entrar a la meua vida aquest sistema operatiu. Aquells anys tan verds (finals dels 80, principis dels 90) fèiem anar un programa anomenat CompagiText Plus, una pantalla negra amb caràcters verd cadavèric. L’artefacte ens havia permès prescindir dels cruixents fulls de ‘Letraset’ (on de seguida s’acabaven les ‘a’) i de la fotocomposició; això sí, calia fer-ho tot al 200% i reduir-ho després fotogràficament amb la gegantina ‘repromàster’ per a evitar el pixelat. Un bonic dia de primavera, ma cosina Núria em va dur a la seua feina i em va mostrar què era allò dels Apple. Semblava un miracle! Vaig convèncer el meu cap que calia convertir-nos a la «fe» de la poma. Des d’aleshores han passat moltes coses, amb els Mac; fins i tot van estar a punt de desaparèixer arrossegats per l’imparable tsunami de Windows. Però el retorn de l’Steve Jobs va capgirar la tendència. L’article abans esmentat parla d’ell com a gran dissenyador, més que com a home de negocis. I és que, a banda dels coneguts objectes (Ipod, Iphone, Ipad, MacBook, IMac…), Apple sempre ha cuidat cada detall gràfic del sistema operatiu. Fins i tot els embalatges i els manuals d’ús sempre han ressaltat pel seu disseny impecable. El mateix logo, a banda del canvi de color, s’ha mantingut inalterable al llarg de 25 anys. Tot plegat denota un gust per la feina ben feta que, en d’altres productes, costa de trobar. Ara que es retira, em fa por que torni la grisor adotzenada a la meva pantalla. Espero que el seu llegat sigui ja irreversible.

 

Quant a Carles

Sóc del 62 i escric la columna mensual «L’Esmolet» a la revista Temps de Franja des del desembre del 2003. Aquesta revista és editada per Iniciativa Cultural de la Franja, ( ASCUMA , Institut d’Estudis del Baix Cinca, Centre d’Estudis Ribagorçans i Consells Locals de la Franja ). Fa molts anys, des de l’agost del 95, que formo part del col·lectiu Viles i Gents, que escriu una columna setmanal al periòdic La Comarca d’Alcanyís. Aquesta és la primera columna periòdica publicada ininterrompudament en català en un mitjà aragonès. De fet sóc dissenyador gràfic de formació i ofici, i tinc el meu estudi al la població baix-aragonesa d’Alcanyís. La resta de la família són la meua dona Cèlia i les filles Adriana i Tuàbech.
Aquesta entrada s'ha publicat dins de L'Esmolet i etiquetada amb , , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *