L’ofici i el desfici

El 1979, amb disset anyets, el dissenyador Joan Fors em va agafar d’aprenent. L’estudi era a tocar de la Model, a tres quarts d’hora d’autobús. Al llarg de la ruta m’entretenia a comptar quants rètols hi havia en català, que aleshores no n’eren gaires (ja duia el ‘tema’ de sèrie, es veu). Els matins me’ls passava retocant originals amb gouache blanc, muntant textos, revelant fotos i fent molts encàrrecs. Era un món fascinant —ara en diríem multidisciplinar. Per això, en acabar el COU (aleshores hi havia el ‘nocturn’) vaig decidir d’entrar a l’Escola Massana, en aquell moment la més prestigiosa i, sobretot, l’única assequible per als meus pares. Poc després, la vida familiar es va complicar força, però això ja és tota una altra història.

Quan arran de la nominació olímpica de Barcelona es va popularitzar allò d’«estudies o dissenyes», jo ja en tenia els dits pelats, de l’ofici. Els anys a la Massana m’havien donat una base teòrica, però l’escola veritable va ser el muntatge de minúsculs anuncis per a La Vanguardia, on s’havia d’encabir la informació convenientment jerarquitzada i il·lustrada. És com allò de netejar vidres de Karate Kid, però sense l’èpica ni les plantofades. L’altra cara del disseny, la reflexió i el concepte, la vaig aprendre a l’estudi de l’Enric Huguet, on calia tenir idees consistents per a desenvolupar projectes que agradessin als clients i també, molt important, que estiguessin sustentats per un argumentari sòlid. Després va venir l’aventura aragonesa que alguns lectors ja coneixeu. I l’abril d’enguany, com qui no vol la cosa, ja en farà vint-i-dos anys. Déu n’hi do.

Columna «L’esmolet», Temps de Franja digital 19, febrer 2015

A la galeria de l'estudi d'en Joan Fors, fent-li de model per a una il·lustració

A la galeria de l’estudi d’en Joan Fors, fent-li de model per a una il·lustració

Quant a Carles

Sóc del 62 i escric la columna mensual «L’Esmolet» a la revista Temps de Franja des del desembre del 2003. Aquesta revista és editada per Iniciativa Cultural de la Franja, ( ASCUMA , Institut d’Estudis del Baix Cinca, Centre d’Estudis Ribagorçans i Consells Locals de la Franja ). Fa molts anys, des de l’agost del 95, que formo part del col·lectiu Viles i Gents, que escriu una columna setmanal al periòdic La Comarca d’Alcanyís. Aquesta és la primera columna periòdica publicada ininterrompudament en català en un mitjà aragonès. De fet sóc dissenyador gràfic de formació i ofici, i tinc el meu estudi al la població baix-aragonesa d’Alcanyís. La resta de la família són la meua dona Cèlia i les filles Adriana i Tuàbech.
Aquesta entrada s'ha publicat dins de L'Esmolet i etiquetada amb , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *