Etiquetes

(Publicat a La Comarca, el 3 d’abril de 2009)
Hi ha
empresaris valents que han posat al mercat productes de qualitat,
elaborats a la comarca. Generalment es tracta de productes alimentaris
que, com a element diferenciador, tenen un nom relacionat amb el seu
origen. Hi ha qui a causa del desconeixement que ha generat la manca de
formació en la nostra llengua transcriu paraules inequívocament
catalanes amb grafies aberrants. N’hi ha d’altres, però, que s’han
preocupat de mantenir la correcció de les denominacions. Per ells
escriure malament els noms de les muntanyes, rius o partides que han
triat com a marca, equivaldria a veure a les etiquetes “Vino de Herè”
(per Jerez) o “Quezo curao”.
Tanmateix, quan el mercat és bàsicament aragonès, a voltes es produeix
un rebuig a causa de l’aspecte català del nom. Sé d’algun cas on ja es
planteja el canvi de marca perquè els aragonesos no perceben aquell
producte com a propi. Quan el tasten agrada molt, i el preu és
convenient. Però la marca no els sona de la terra. Tan els fa que tota
l’etiqueta estiga en castellà i que a l’adreça del productor aparega
inequívocament la província. Per a ells un apòstrof, una “ç” o una “x”
és motiu de sospita. Això és preocupant perquè demostra que, malgrat
tants anys de democràcia, continua la desconeixement del propi
territori. Perquè vull creure que és desconeixement, i no rebuig
conscient d’un patrimoni que és de tots els aragonesos.
Entretant els ignorants que en fan bandera, de la seua ignorància,
s’han embrancat en la reivindicació de la denominació “Chapurriau”, amb
cap altre objectiu que mantenir-nos als franjolins en el secular
analfabetisme a què estem condemnats pels nostres governants. La seua
filosofia és la mateixa que la d’aquell conegut meu que un dia,
desinhibit pels “cubates”, em va etzibar a la cara “abans li diré
cagalló que català!”. Doncs això.

Tweet