Temps de Franja núm. 105, columna «L’Esmolet», abril 2011
Tot
sovint m’arriben cadenes d’e-mails per a què m’afegeixi a alguna causa i
reenviï el missatge. És una mica empipador ja que, encara que a voltes
hi estigui d’acord, et fa perdre temps i mai saps quin és l’objecte real
de la campanya. Hi ha empreses que les utilitzen per recopilar adreces
de correu actives per vendre-les. I així acabem essent el blanc de les
ràfegues d’spam salvatge. Però les que de debò m’emprenyen són les que,
al·legant anar contra «el afán recaudatorio de este gobierno» –ho poso
en castellà perquè aquest sol ser l’idioma en que m’arriben– fan una
crida contra la llei antitabac o les limitacions de velocitat.
Precisament em va arribar rebotada una protesta contra aquests
missatges, la qual hauria signat si no fos que hagués encetat una altra
cadena. El que escrivia deia que havia tingut dos morts a la família per
culpa d’algú que no va respectar els límits de velocitat. I
(tradueixo): «Afany recaptador? La limitació de velocitat salva vides i
estalvia combustible. No entenc aquesta obstinació espanyola de
transgredir les normes dictades per governs democràticament elegits.
[…] És una herència de l’Espanya negra del Lazarillo? […]». Amb tot
això que ha passat al Japó, m’agradaria saber com reaccionarien aquests
insolidaris davant les mesures d’emergència. Potser es dedicarien a
saltar-se les cues o a fer estraperlo amb els escassos aliments. Per
sort els japonesos no són hereus de la picaresca ni d’hidalgos
arruïnats.
