Expulsats

(Aparegut a Temps de Franja, columna «L'Esmolet», el juny de 2005)

Tots ho hem pogut llegir: el nostre president ha dit que no obligarà els escolars a aprendre la seua llengua pròpia. Tot voluntari. No sabem si farà el mateix amb la resta d’assignatures. Potser amb les matemàtiques –total, ara tots fem servir calculadores–, el castellà o el coneixement del medi: ja hi ha la tele, on hi fan molts documentals i en la llengua d’en Cervantes.
Resumint, tal i com diu un bon amic, ens volen expulsar de l’Aragó. No hi ha cap altra explicació. Potser no com a persones –cal repoblar la “comunidad autónoma”–, però sí com a cultura. Perquè tothom, i el president el primer, sap què passa quan alguna cosa que comporta un petit esforç és voluntària.
Jo, a causa de l’edat, no vaig poder aprendre a escriure la meua llengua a l’escola, tot i criar-me a Catalunya. Ara, després de dotze anys de viure a l’Aragó, veig que la meua filla també serà analfabeta en l’idioma de la família. És depriment. 

[@more@]I l’horitzó de la normalització s’allunya més i més. Tant li fa que hi haja dretes, esquerres o centre. Està clar que les minories, i més si estem submergits en la disglòssia i l’autoodi, no fem cap servei, no donem vots.
Els aragonesos de llengua no castellana no tenim dret a existir al mateix nivell que els altres. D’aquí a molt poques generacions, si els nostres governants no hi posen remei, desapareixerem culturalment. L’Aragó s’haurà convertit definitivament en una altra província de la monolítica Gran Castella.

Quant a Carles

Sóc del 62 i escric la columna mensual «L’Esmolet» a la revista Temps de Franja des del desembre del 2003. Aquesta revista és editada per Iniciativa Cultural de la Franja, ( ASCUMA , Institut d’Estudis del Baix Cinca, Centre d’Estudis Ribagorçans i Consells Locals de la Franja ). Fa molts anys, des de l’agost del 95, que formo part del col·lectiu Viles i Gents, que escriu una columna setmanal al periòdic La Comarca d’Alcanyís. Aquesta és la primera columna periòdica publicada ininterrompudament en català en un mitjà aragonès. De fet sóc dissenyador gràfic de formació i ofici, i tinc el meu estudi al la població baix-aragonesa d’Alcanyís. La resta de la família són la meua dona Cèlia i les filles Adriana i Tuàbech.
Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *