Fracturats

(Aparegut a Temps de Franja, columna «L'Esmolet», el novembre de 2005)

Segons els nostres partits majoritaris, una llei que reconega uns drets bàsics pot causar fractura social. Diuen els que n’entenen –els departaments de filologia de totes les universitats del món– que ací, en aquesta part de l’Aragó, es parla català. I des de l’edat mitjana. El fet que durant unes poques generacions, per interessos avui clarament rebutjats, s’haja anat repetint als franjolins que ells no saben parlar bé, que xapurregen, no ha canviat la realitat. A la Franja, la immensa majoria de la població es continua comunicant en català. Si hi ha alguna fractura social és que aquesta realitat no estiga reconeguda i protegida pel govern corresponent. Però es veu que no, que els únics que podem estar fracturats, mutilats i menyspreats som els que, al contrari que a la resta d’Aragó, hem mantingut el patrimoni de la llengua dels avantpassats. 

[@more@]Mentrestant els “facaos” continuen tirant llenya al foc. Menteixen, intoxiquen la gent de bona fe que encara se’ls creu. Estaria bé que digueren quin és el seu objectiu real: suprimir una llengua que no és “la común de todos los españoles”. Si més no, no enganyarien ningú. Però alguns partits els fan cas i branden l’espantall de la “fractura social”. Tots sabem que la seua por és exclusivament perdre vots. Perquè, desenganyem-nos, l’anticatalanisme continua sent un sentiment massa extès per aquestes Espanyes de les quals Aragó n’és un “baluarte”. I que uns aragonesos parlon català secularment els deu paréixer una paradoxa inadmissible, un fet, vés per on, contra natura.

Quant a Carles

Sóc del 62 i escric la columna mensual «L’Esmolet» a la revista Temps de Franja des del desembre del 2003. Aquesta revista és editada per Iniciativa Cultural de la Franja, ( ASCUMA , Institut d’Estudis del Baix Cinca, Centre d’Estudis Ribagorçans i Consells Locals de la Franja ). Fa molts anys, des de l’agost del 95, que formo part del col·lectiu Viles i Gents, que escriu una columna setmanal al periòdic La Comarca d’Alcanyís. Aquesta és la primera columna periòdica publicada ininterrompudament en català en un mitjà aragonès. De fet sóc dissenyador gràfic de formació i ofici, i tinc el meu estudi al la població baix-aragonesa d’Alcanyís. La resta de la família són la meua dona Cèlia i les filles Adriana i Tuàbech.
Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *