Best-sellers

(Publicat a La Comarca, el 30 de novembre de 2008)
Darrerament
han caigut a les meues mans un parell de best-sellers. Primer va ser
«El médico», de Noah Gordon. Novel·la honesta, molt distreta, de les
que no pots deixar de llegir. Tot i això, crec que allò que la
diferencia d’una gran obra és que els personatges són molt plans; bons
o dolents, sense gairebé matisos. Potser a l’autor, després d’escriure
l’apassionant aventura d’en Rob J. Cole, no li quedà gaire temps per
descriure més profundament els caràcters. Va ser com mirar una
d’aquestes pel·lícules que et fan passar una molt bona estona. I no
pensar-hi gaire –més enllà de la curiositat que desperta tot el que
descriu: Pèrsia, Avicenna, l’Europa de l’any 1000…

La
segona va ser «El clan del Oso Cavernario», que narra les peripècies
d’una xiqueta Cro-Magnon criada entre Neanderthals. La veritat és que
també és un llibre interessant, sobre tot pel que fa a la recreació de
l’època i a les teories que introdueix sobre els Homo neanderthalensis:
com es comunicaven, perquè, malgrat el seu gran cervell (més gran fins
i tot que el nostre), van ser incapaços d’evolucionar tant com l’Homo
sapiens. Tanmateix la protagonista Cro-Magnon, Ayla, és alta, rossa i
guapíssima, una mena de «superwoman» treta d’un càsting de Hollywood.
Els altres personatges també pequen d’esquemàtics, i els costums
culinaris i socials em van paréixer un xic de cartró pedra. La
curiositat em va fer començar el segon llibre de la sèrie, «El valle de
los caballos», però a la pàgina 29 va aparèixer el ros, alt i apol·lini
Jondalar, qui està destinat a ser la parella d’Ayla. Vaig tancar el
llibre i vaig refugiar-me en la deliciosa ironia de «Les ruïnes de
Palmira», una petita novel·la d’en Llorenç Villalonga. De tant en tant
va bé una mica de sucre, però massa pot embafar.

Tweet