Armaris futbolístics

(Temps de Franja núm.87, columna «L’Esmolet», juny de 2009)
Em
va fer gràcia l’article d’en Ramon Sistac del darrer TdF. La veritat és
que, mirant-ho fredament, és difícil sentir-se còmode en una societat
tan mediatitzada pel futbol. I suposo que a Catalunya el Barça deu ser
omnipresent.


Jo em
confesso culer, malgrat ser conscient de tota la irracionalitat que
això suposa. De fet, ara fa dos anys, vaig escriure un
Viles i Gents sobre el tema tot intentant esbrinar el perquè d’un sentiment tan inexplicable.

Les
raons d’en Sistac per a no combregar amb la secta barcelonista són molt
semblants a les que tinc jo per just el contrari. Quan tenia 15 anys el
Madrid era totpoderós. Al meu barri els madridistes eren els més pinxos
i prepotents. Recordo que a l’hora del pati fèiem disputadíssimes
partides de futbolí on els del Barça sí que guanyàvem els “merengues”.
Fou aleshores que l’afició se’m va ficar ben endins, quan més mal dades
anaven. Per això dic que, en certa manera, la meua conversió a la
religió barcelonista té un origen similar a l’ateisme culer d’en
Sistac: va ser una reacció a la dolorosa dictadura blanca. Podríem
discutir sobre què significa el Madrid i què el Barça, però no
acabaríem mai perquè cadascú té les seues íntimes raons.


Ara tot
són barcelonistes, fins i tot aquí a Alcanyís –on hi he patit les
desfilades “rojigualdas” de la “sétima” la “otava” i la “novena”– les
samarretes blaugranes proliferen pertot. Qui m’ho havia de dir!

Quant a Carles

Sóc del 62 i escric la columna mensual «L’Esmolet» a la revista Temps de Franja des del desembre del 2003. Aquesta revista és editada per Iniciativa Cultural de la Franja, ( ASCUMA , Institut d’Estudis del Baix Cinca, Centre d’Estudis Ribagorçans i Consells Locals de la Franja ). Fa molts anys, des de l’agost del 95, que formo part del col·lectiu Viles i Gents, que escriu una columna setmanal al periòdic La Comarca d’Alcanyís. Aquesta és la primera columna periòdica publicada ininterrompudament en català en un mitjà aragonès. De fet sóc dissenyador gràfic de formació i ofici, i tinc el meu estudi al la població baix-aragonesa d’Alcanyís. La resta de la família són la meua dona Cèlia i les filles Adriana i Tuàbech.
Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *