TDT (Terrible Desert Televisiu)

(Temps de Franja núm.88, columna «L’Esmolet», juliol de 2009)
Llegeixo a l’Heraldo
que queden només 11 dies per a l’apagada analògica. Per als aragonesos,
l’apagada serà també cultural, doncs deixarem de veure els canals en
una de les tres llengües de la nostra autonomia.

Parlo
amb coneixement de causa, doncs, animat per una nota enganxada a
l’ascensor, escrita en peremptòries majúscules –[…] YA TENEMOS
POSIBILIDAD DE VER EL NUEVO SISTEMA DE TV OSEA (sic) EL TDT (sic) […]–,
vaig proveir-me d’un descodificador. Després de tracalejar una bona
estona amb l’aparell, i amb l’amable concurs del meu veí, vaig assistir
a la càrrega de canals: Un, dos, tres… fins a vint-i-quatre! El meu
goig va desplomar-se quan vaig veure en què consistia la “varietat”: a
banda de les sis emissores madrilenyes –o “nacionales”, com elles
s’autoanomenen–, em van eixir dues telebotigues, uns “40 principales
latinos” (auxili!), Intereconomia (el canal de la FAES), un parell o
tres de canals amb sèries, Teledeporte, CNN+, Disney Channel… però
res en català. Ni tan sols l’autonòmica aragonesa.

Vaig retornar l’aparell al seu embalatge amb tota celeritat.

Ara compto els dies que ens queden i ens mirem ja amb nostàlgia el 30 minuts, Infidels,
el K3, i tants d’altres espais que ens han acompanyat tots aquests
anys. Si el nostre govern autonòmic no hi posa remei, estem condemnats
a travessar aquest llarg i Terrible Desert Televisiu.

Tweet