Al·lucinació nocturna

(Temps
de Franja
núm.97, columna «L’Esmolet», juny de 2010)

Un personatge pulcrament abillat, d’aparença bonhomiosa, amb un cert
aire de superioritat. Està afectat d’una fòbia d’origen incert
–l’ambient? l’època? un desengany amorós?– que li fa sentir que l’idioma
dels seus pares és de naturalesa inferior. Per això ha confegit una
tesi estrafolària espigolant arguments –pocs– d’ací i d’allà: una
història de la llengua, amanida de conspiracions malèvoles, que res té a
veure amb el que s’estudia a les universitats. Tot i aquesta
precarietat intel·lectual, el trobem parlant de filologia davant un grup
d’experts. El seu auditori, catedràtics i professors, el deixa fer per
respecte. Alguns es pregunten qui és aquell que està reescrivint la
matèria a la qual ells han dedicat les carreres acadèmiques.
És valent, o si més no, així se sent. Ha deixat de banda el sentit del
ridícul i ha tirat pel dret. Considera que els filòlegs que l’escolten
tenen la sort d’aprendre, en una sola sessió, tota la veritat sobre
l’idioma –o múltiples idiomes– que parlem els aragonesos de la Franja.
Gràcies a la seua dissertació, les facultats de romanística, la Real
Academia de la Lengua Española i totes les institucions pertinents,
podran esmenar la greu errada, mantinguda per generacions de lingüistes
eminents, que sosté que el que es parla a banda i banda de l’Algars és
la mateixa llengua: català.
M’ha despertat una rialla, que ha resultat ser la meua. Desconcertat, he
encès el llum de la tauleta: encara puc dormir una estona. Mentre torno
als braços de la son, m’alegra saber que en el món real –i racional–
aquestes situacions són impossibles. No?

Quant a Carles

Sóc del 62 i escric la columna mensual «L’Esmolet» a la revista Temps de Franja des del desembre del 2003. Aquesta revista és editada per Iniciativa Cultural de la Franja, ( ASCUMA , Institut d’Estudis del Baix Cinca, Centre d’Estudis Ribagorçans i Consells Locals de la Franja ). Fa molts anys, des de l’agost del 95, que formo part del col·lectiu Viles i Gents, que escriu una columna setmanal al periòdic La Comarca d’Alcanyís. Aquesta és la primera columna periòdica publicada ininterrompudament en català en un mitjà aragonès. De fet sóc dissenyador gràfic de formació i ofici, i tinc el meu estudi al la població baix-aragonesa d’Alcanyís. La resta de la família són la meua dona Cèlia i les filles Adriana i Tuàbech.
Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *