Postals d’estiu

(Temps de Franja núm.99, columna «L’Esmolet», setembre-octubre de 2010)

Torredarques, plaça Major:
La vespra de festes. Una vintena llarga de xiquets corren per la plaça a
peu o en bicicleta. La majoria han vingut de Barcelona, d’altres
d’Alcanyís, Saragossa o el País Valencià. Tots són fills, com a mínim,
d’un catalanoparlant. Per alegrar-me el dia, em dedico a comptar els que
parlen en català amb la seua família (pare, mare o iaios). Amb els dits
d’una mà ja en tinc prou (i això que faig una miqueta de trampa).

Sant Martí de Provençals, una botiga de pakistanesos:
Em dirigeixo al noi del taulell en castellà. S’acosta un home més gran,
potser l’amo; ens ha sentit parlar entre nosaltres i, tot somrient, ens
atén en català.

Cambrils, geladeria Sirvent: Pregunto
«Fins a quina hora teniu obert?», i el cambrer respon «¿Y ejto que è?».
Dòcilment, ho repeteixo en castellà –afortunadament (?), jo sí que sóc
bilingüe–, m’entén i em diu que «a las doseymedia».

Alcanyís, horta del Guadalop:
Dos homes grans conversen a crits, cadascú des del seu tros. Paro
l’orella per delectar-me amb el dialecte alcanyissà tan pur que fan
servir. És difícil de sentir-lo entre la gent jove o de mitjana edat.
Potser ja és hora de constituir un grup de “No Hablamos Castellano” per
salvaguardar aquesta variant en evident perill d’extinció.

Com podeu veure he passat un estiu ben distret. Això de la llengua sempre et porta estimulants paradoxes.

Quant a Carles

Sóc del 62 i escric la columna mensual «L’Esmolet» a la revista Temps de Franja des del desembre del 2003. Aquesta revista és editada per Iniciativa Cultural de la Franja, ( ASCUMA , Institut d’Estudis del Baix Cinca, Centre d’Estudis Ribagorçans i Consells Locals de la Franja ). Fa molts anys, des de l’agost del 95, que formo part del col·lectiu Viles i Gents, que escriu una columna setmanal al periòdic La Comarca d’Alcanyís. Aquesta és la primera columna periòdica publicada ininterrompudament en català en un mitjà aragonès. De fet sóc dissenyador gràfic de formació i ofici, i tinc el meu estudi al la població baix-aragonesa d’Alcanyís. La resta de la família són la meua dona Cèlia i les filles Adriana i Tuàbech.
Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *