Un dia de difunts

(La Comarca, columna «Viles i Gents», 5 de novembre de 2010)

Fa
un matí rúfol, de núvols i vent. És el primer de novembre i fem la
visita al fossar de Torredarques. Hi ha les tombes recents, amb els
familiars que pateixen encara el dolor viu de la pèrdua. Hi ha també les
tombes antigues, epitafis esborrats, retrats color sèpia de rostres
remots i greus. Al cementiri també s’hi aprèn. Les filles són
alliçonades amb els noms de la família materna: Adrian, Joaquina,
Francisco (els dos), Trini… I, si ens remuntem un parell o tres de
generacions, hi trobem un Josep i un Roc. Vet aquí com abans el normal
era normal: que els noms propis fossin en la llengua de la vila.
Penso en els meus, de morts. I em sap greu no poder allargar-me avui a
Queretes, a fer-los-hi una visita al Ramon i la Rosario. L’altre avi
Ramon, el Terès, no el podré visitar mai. Les seues restes, per obra i
gràcia del “Generalísimo”, fa anys que s’han convertit en terra en un
indret incògnit de la Cerdanya. L’àvia Encarna, filla de Llert, reposa
dignament al fossar d’Estopanyà. I el més important, mon pare, el tinc a
Barcelona.
Hi ha també d’altres morts que ens han colpit recentment. Joan Solà o
José Antonio Labordeta, insubornables exemples d’integritat i saviesa.
És un tòpic dir-ho, però sense ells el món s’ha fet més petit i hostil.
L’any enfila el seu darrer tram; l’aire fred així ho subratlla. Els
amics compartim taula i tertúlia, i és quan ens emmirallem els uns en
els altres que veiem les traces que la vida ens ha dibuixat a la pell.
D’altra banda hi ha els fills, que progressen cap a l’adultesa. Ells
esborren qualsevol vel·leïtat jovenívola que ens pugui entelar l’ànim.
És inevitable recordar els magnífics versos de Joan Vergés, musicats per
Toti Soler:

Transparent de records
veles guarda el novembre
missatger de l’enyor
de l’absència i de l’ombra.

Toti Soler – No em val haver viscut

Quant a Carles

Sóc del 62 i escric la columna mensual «L’Esmolet» a la revista Temps de Franja des del desembre del 2003. Aquesta revista és editada per Iniciativa Cultural de la Franja, ( ASCUMA , Institut d’Estudis del Baix Cinca, Centre d’Estudis Ribagorçans i Consells Locals de la Franja ). Fa molts anys, des de l’agost del 95, que formo part del col·lectiu Viles i Gents, que escriu una columna setmanal al periòdic La Comarca d’Alcanyís. Aquesta és la primera columna periòdica publicada ininterrompudament en català en un mitjà aragonès. De fet sóc dissenyador gràfic de formació i ofici, i tinc el meu estudi al la població baix-aragonesa d’Alcanyís. La resta de la família són la meua dona Cèlia i les filles Adriana i Tuàbech.
Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *