Paco

Columna «L’esmolet», Temps de Franja digital n.1, febrer 2012

A finals de l’EGB i principis del BUP, tenia un amic —a qui anomenaré Paco— de dialèctica brillant i maneres una mica brusques. Eren anys de reivindicacions lingüístiques i socials i, en el meu suburbi on gairebé tots procedíem de la immigració, fins i tots els més jovenets discutíem de política. Encara que no en sabéssim ni un borrall. En Paco anava una mica contracorrent, i solia fer mofa de les meues aspiracions culturals i catalanistes, rebatent-me els arguments amb quatre paraules ben dites i, si convenia, una empenteta amical. El tema català no era matèria de la seua devoció.

Vet aquí que aquest Nadal el vaig retrobar al metro de Barcelona. Feia trenta anys llargs que no ens vèiem, i vam tenir una gran alegria, que ell va demostrar amb la seua irreductible vehemència. Sempre havíem parlat en castellà, però per algun feliç motiu ara ens adreçàrem de manera natural en l’idioma del país. Als minuts que va durar el viatge vam afegir-hi una llarga estona de conversa al carrer. Vam parlar de la família, de records i de les nostres respectives feines. En arribar a aquest punt vaig descobrir amb sorpresa que en Paco s’havia convertit de fet en un d’aquests independentistes funcionals. N’estava fart del tracte que rebia Catalunya d’Espanya, tant a nivell econòmic com social.

En tornar a l’Aragó em preguntava què farem els franjencs si els ‘Pacos’ de Catalunya continuen emprenyats.

Quant a Carles

Sóc del 62 i escric la columna mensual «L’Esmolet» a la revista Temps de Franja des del desembre del 2003. Aquesta revista és editada per Iniciativa Cultural de la Franja, ( ASCUMA , Institut d’Estudis del Baix Cinca, Centre d’Estudis Ribagorçans i Consells Locals de la Franja ). Fa molts anys, des de l’agost del 95, que formo part del col·lectiu Viles i Gents, que escriu una columna setmanal al periòdic La Comarca d’Alcanyís. Aquesta és la primera columna periòdica publicada ininterrompudament en català en un mitjà aragonès. De fet sóc dissenyador gràfic de formació i ofici, i tinc el meu estudi al la població baix-aragonesa d’Alcanyís. La resta de la família són la meua dona Cèlia i les filles Adriana i Tuàbech.
Aquesta entrada ha esta publicada en L'Esmolet. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *